Paasalinna
té una particular forma d’entendre el món i una redacció inspirada i lúcida.
Aquesta novel·la té moments d’inqüestionable valor literari i humà, i també
alguns “pegots” que no es corresponen amb el valor global de l’obra.
El
relat és intens, irònic i convida a la reflexió. La seva lectura és amable,
gens desagradable i molt divertida. Per a mi, des de “L’Any de la llebre”, ha
estat un descobriment al que penso seguir llegint (n’ha publicat una trentena
de llibres).
Com
que no m’agrada relatar els arguments dels llibres, us convido, com sempre, a
que el disfruteu.
