divendres, 5 d’agost del 2016

Joyce Carol Oates, “Mágico, sombrío, impenetrable”

Vaig començar amb moltes ganes a llegir-lo. Expectant, atent, esperant aquell punt de lectura que quan et trobes immers és difícil d’explicar i encara més de sortir-ne (allò que es diu: enganxar-se), però no sé què em passa que, darrerament, no trobo cap relat que m’atrapi i només començo a veure continues línies de lletres convertides en paraules que em diuen ben poc, i ja començo a pensar que estic deixant de ser un bon lector, tot i que m’esforço. Sé que sempre he defensat no escriure sobre llibres que no m’han agradat, però el resultat d’aquest bloc seria ben trist si traís una mica del meu esperit crític, per aquesta raó mai penso que la meva opinió sigui definitiva, ni molt menys, i també per això, intento convidar-vos a contradir-me en les meves conclusions a les lectures que m’han passat per davant. D’altra forma, aquest bloc no tindria més de dos o tres entrades per any, qüestió que tampoc no em preocupa gens. Així que, un altre cop més, us convido a que us endinseu en aquest món màgic del màrqueting, que fa de la literatura un negoci, i em contradieu llegint-lo i “enganxant-vos-hi” com a mi fa temps que no em passa.