divendres, 26 d’agost del 2016

Dulce Chacón, “La voz dormida”



Aquest agost he tingut temps per llegir. Aquesta novel·la es va avançar a una que estava a punt d’acabar, però que les vacances m’obligaren a deixar a casa. Una novel·la trist, però profunda. Molt de sentiment. La veritat és que m’ha agradat. Té bon ritme, els personatges són creïbles i l’acció et fa devorar les pàgines com si res. Toca un tema històric, però recent, però no et bombardeja amb dades, de fet, amb cap dada. Una molt bona lectura, us animo a llegir-la.