dimecres, 10 d’octubre del 2007

Peter Sloterdijk, un xerraire selecte


Vaig començar a interessar-me per Sloterdijk arran d’un article peridístic. Tot seguit vaig comprar algunes de les seves obres: la trilogia de les “Esferes”, “L’estranyament del món” i “Experiments amb un mateix” i la veritat és que m’he dut una gran decepció. Qui semblava el nou pensador del s.XXI s’havia convertir en un encantador de serps. I he pogut comprovar que no he estat la única persona que s’ha sentit així, fins i tot, m’han comentat que qui l’ha entrevistat s’ha dut la mateixa impressió. Aquest miratge filosòfic s’amaga sota un aparent discurs de certa profunditat, però en realitat no és més que un gran reinterpretador amb profunds coneixements d’història de la filosofia. Utilitza desviacions de Nietzsche i d’altres autors per enlluernar-nos amb arguments vestits d’aparent modernitat en temes tan actuals com la globalització i les vesteix amb un llenguatge i una atmosfera mística que li dóna un cert aire encissador. De les seves lectures he pogut destil·lar un 5% del seu contingut i creieu-me, un dels seus llibres té més de 900 planes.