No sé què em passa amb aquest autor, però després d’haver gaudit de la seva novel·la (“Un vell que llegia novel·les d’amor”), no he trobat el mateix encert en els seus escrits. En aquesta ocasió és un conjunt de contes desiguals, sovint deslligats del fil argumental que, teòricament, els havia de conduir. Reconec que he tingut la mala sort d’haver-lo llegit després d’en Cabre (és que en Cabré és molt Cabré!), però vaja, es pot llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada