dilluns, 26 d’agost del 2013

Albert Sánchez Piñol, “Victus”


Com veieu estic aprofitant una estoneta dels meus darrers dies de vacances per comentar-vos algunes de les lectures d'aquest mes.

“Victus” em va arribar com una sorpresa d’aniversari de mans d’un bon i gran amic meu. Vaig esperar-me uns dies en començar a llegir-la perquè estava acabant una altra (que no em va agradar gens i que per costum no comentaré). Tot un  Best Seller. Pel meu gust de més qualitat literària que “la Catedral del Mar”, per exemple,  no sé si comentada en aquest  bloc, o d’altres d’aquest estil. No sé si l’èxit es deu al moment polític que vivim, però hi és, i s’ha de reconèixer. Es llegeix bé i la història t’atrapa. Té rigor històric, el qual combina amb la fantasia d’una novel·la històrica. Està bé. Confesso que la vaig llegir en menys de tres dies. Sí. Enganxa. Però diré que no és, de lluny, la millor novel·la històrica que he llegit (ho sento, però ho havia de dir). Us animo a llegir-la. Val la pena. Fins i tot té una connotació social que ajuda a veure la Història des d’una altre perspectiva.