És difícil
trobar un relat on la pretensió no és la de presentar-se a un mateix i no
deixar de fer-ho. És una novel·la de múltiples pretensions, sobretot molt
egocèntrica, tant que al principi pensava que un bon títol hagés estat, per
exemple, alguna cosa que comencés per “dice”.
La
qüestió és que no m’ha semblat una bona novel·la. El relat es mou en la fina
línia de la mala educació i l’aparença de l’objectivitat. És, en ocasions,
jutge, quan diu que no ho pretén, i també quan fa servir una multitud
esgarrifosa de prejudicis.
Sé de
gent que està encantada amb la novel·la. Jo, sincerament, m’he sentit, fins i
tot en ocasions, molest per alguns comentaris.
Potser, per
aquesta contradicció entre allò que “diu” la gent i la meva forma d’entendre la
literatura, és convenient que sigueu vosaltres qui opineu sobre ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada