Aquest és un llibre complex, com ho és el tema de la postmodernitat. Lyotard, Rorty, Vattimo, Habermas i Heidegger són massa matèria gris per a concentrar-la en un llibre de petites dimensions (no arriba a les dos-centes pàgines). Em resulta paradoxal que se’ls anomenin postmoderns, per l’època i l’edat. El debat entorn a la possibilitat d’una postmodernitat en la filosofia és molt interessant, però em quedo amb la reflexió que és millor una lectura atenta de cada autor, que no pas un a buscada confrontació entre pensadors, més aviat forçada que natural. En toc cas, una obra complexa i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada