Ernst Jünger, "El Treballador"

Aquest llibre escrit en 1932 té, curiosament, una font important d’actualitat. No per moltes de les teories que descriu, algunes de ben anacròniques, sinó perquè és capaç de sostreure una reflexió molt actual sobre el món del treball i la seva evolució fins els nostres dies. Té algunes línies molt visionàries, per tant, també molt actuals i té la virtut de veure un món canviant on la figura del treballador/a esdevé l’eix central del món, un món molt semblant al nostre on el conflicte social assoleix una realitat poderosa i real on les lluites socials esdevenen part central de la seva teoria sobre el treball i el seu desenvolupament.
El treballador es converteix en l’eix central i amb total capacitat operativa per a determinar, de manera imperativa, noves formes d’un món que ha experimentat modificant-lo.
M’ha agradat el concepte de burgesia i el valor que té respecte a les coses que es fan, fins i tot avui i la destrucció del concepte de la condició del treballador/a com a valor econòmic.
És cert que en algun moment “patina” (o almenys a mi m'ho sembla), i fins i tot acaba tenint un caire estrany, però queda del tot compensat per la globalitat d’aquesta mena de tractat. La clau està en poder participar en l’economia, en la cultura, en la ciència ... en tot.
També treballa la idea de la relació del treballador amb el poder i la seva transfiguració gràcies a una nova consciència individual i col·lectiva del concepte “treballador/a”. Fins i tot té algunes parts iròniques, quan parla de persones (juristes, advocats, capellans, -de la seva època i també d’ara-) que es vesteixen d’una manera especial com per demostrar que no són d’aquest món o que no pertanyen al regne dels humans (com diu Jünger).
Parla de com alguns drets de les persones són privatitzats, dels drets i contractes a nivell planetaris, de la formulació d’actes democràtics que surten d’actes antidemocràtics, sobre l’ús social de la premsa i el tractament de les notícies (molt interessant i actual!), etc. En fi, un piló de coses que et conviden a la reflexió més actual.
Ha estat una lectura molt gratificant. La trobareu a Tusquest Ensayo. Val molt la pena!

Roberto Bolaño, "2666"

Roberto Bolaño Ávalos és un autor nascut a Santiago de Xile el 1953 i exiliat a Barcelona on morí l’any 2003. És novel·lista i poeta i avui us presento una obra pòstuma : “2666”.
En realitat es tracta de cinc llibres, tots ells molt ben relacionats i amb una certa atmosfera de llibre inacabat que li dona una final especial. És un llibre extens, més de mil cent planes, però que amaga una narrativa valenta, molt agosarada, a vegades intima, d’altres molt dura, amb un bon ritme i amb una capacitat per canviar de móns, situacions i personatges meravellosa. És un llibre univers, en el sentit de que només quan has acabat de llegir-lo te n’adones que tot quadra en un univers carregat de simplicitat, però alhora profund, un text imaginatiu fins a l’extenuació, no exempt de rudesa i en ocasions d’una certa poesia.
Personalment us recomano una lectura tranquil·la del llibre. Anant saborejant cadascuna de les seves pàgines, fins i tot quan la lectura se us comenci a fer una mica rutinària, especialment ens els passatges mexicans, però no l’abandoneu, perquè és un d’aquells llibres que us deixarà petjada.
Trobareu una edició de butxaca a Compactos-Anagrama. El text és el mateix però no el preu. És una molt bona lectura i pel preu el llibre, amb tantes planes, no surt tant car!.
Bon profit!

Jacques Derrida, "Força de LLei. El fonament místic de l'autoritat".

És cert que m’esperava més d’aquest llibre. La primera part és realment pobra. La segona, en canvi, no sembla haver estat escrita per la mateixa persona. No és pel tema en concret, sinó per la forma d’escriure. I està molt bé.
En teoria havia de parlar de les relacions entre el dret i la justícia, però parla més sobre el concepte d’autoritat i de violència, que no coincideixo en absolut, i en la seva, crec jo, equivocada teoria sobre la “deconstrucció” (no és la deconstrucció culinària!!!).
Crec sincerament que la segona part, que curiosament no va ser objecte de cap conferència, havia d’haver estat el text principal i la primera, la meva opinió, és que mai s’havia d’haver convertit en conferència.
Són interessants, però , els conceptes sobre legitimitat de l’autoritat, el concepte de poder i el concepte de justícia.
Quan al comentari sobre Benjamin, des del meu parer, és el que dóna força a l’obra i fa que la publicació no es desmereixi.
És una lectura arriscada. No sabria com definir-la. Malgrat tot sempre aporta quelcom de positiu.

Ernst Jünger, "Sobre els penya-segats de marbre"

Amb motiu del meu aniversari el passat 3 d’agost, un molt bon amic meu, em va regalar, abans degustar un bon vi del Priorat i un bon dinar, dos obres d’Ernst Jünger: la primera, que és la que de moment us presento aquí , és la història d’una destrucció. Tota una premonició del que vindria després. És una obra publicada el 1939, prohibida per Hitler i que va produir una gran commoció entre els seus lectors i lectores. Es va trobar en ella l’acusació més clara i contundent contra la tirania que regnava en no pocs estats europeus de l’època. La segona, que ja vindrà es titula: “El treballador”, de 1932.
Ernst Jünger ha esta un dels escriptors alemanys més importants del s. XX. Va néixer a Heildelburg l’any 1895 i va morir en 1998.
No narraré l’agument de l’obra. Només us diré que té una prosa excel·lent, forta, com un bon vi amb grau, que et deixar el seu regust a mesura que el vas bevent i et desperta tot un seguit de sentits que amb el llibre es tradueixen en una explosió de sensacions. Si em permeteu una recomanació: no llegiu la introducció fins que no acabeu de llegir l’obra sencera, perquè sinó us desvetllarà una part important de l’entramat de la història i els seus personatges. Un cop llegit, podeu contrastar les vostres conclusions amb les que fa l’autor i mimar si coincideixen o us ajuden a centrar-vos en algun aspecte en el que encara no heu caigut.
Només us diré que la història d’una destrucció. La destrucció d’un món sencer.
Aquest llibre que va estat prohibit a l'Alemanya nazi el teniu en una primera edició a Tusquets Editors, tant recent que és d’aquest mateix juliol.
Espero que us agradi com m’ha agradat a mi.

Vicenç Navarro, "Benestar insuficient, democràcia incompleta"

Sobre allò que no es parla en el nostre país.

És una llàstima que intel·lectuals de la vàlua d’en Vicenç Navarro hagin i segueixen estant mig amagats (o amagats del tot) a la opinió pública. Moltes vegades he dit que els intel·lectuals tenen el deure (en el sentit més kantià) de mullar-se, perquè ells són els qui dominen facetes imprescindibles del coneixement. Evidentment aposto pels intel·lectuals d’esquerres, els altre ja tenen prou espai i fan molt bé la seva feina, per això el descobriment del bloc d’aquest pensador català va ser tot un encert (bloc que recomano amb satisfacció). Ara, amb la lectura del que va ser el XXX Premi Anagrama d’Assaig de 2002, he quedat del tot satisfet. És un d’aquells autors que no et pots permetre no llegir.

L’oblit històric, la democràcia incompleta i l’insuficient Estat del benestar. Amb aquests tres temes fonamentals fa una anàlisi crítica de la nostra realitat actual com a herència d’un passat encara no superat. Ho fa amb un llenguatge molt planer, atraient, colpidor, mentre va desgranant els arguments que cada dia sentim pels mitjans de comunicació demostrant la mentida que assumim com a certesa, desmuntant els arguments sobre la nostra economia i la nostra capacitat de generar riquesa, sempre des d’una perspectiva constructiva i positiva, però sense oblidar mai les causes reals del subdesenvolupament social que vivim al nostre país, com a resultat d’una transició mal gestionada i des d’una perspectiva històrica que prové dels de la Guerra Civil espanyola.

Un llibre del tot imprescindible i molt assequible.

Navarro es va exiliar de Catalunya i Espanya l’any 1962. Des de aleshores ha viscut i treballat en centres acadèmics a Suècia, Gran Bretanya i els EEUU. És catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Johns Jospkins dels EEUU, Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i també Catdràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat assessor de les Nacions Unides, de diferents organismes nacionals i internacionals i de molts govern, com l’Argentí d’Allende. Ha assessorat en la reforma del servei nacional de salut del govern cubà. També ha treballat amb Hilary Clinton per la reforma sanitària de 1997, etc.

De veritat que val molt la pena llegir-lo. No té desperdici.

Eliseo Alberto, "Informe contra mí mismo".

Eliseo Alberto és un escriptor cubà exiliat a Mèxic. Poeta i narrador ens explica en aquesta obra una visió particular i sensible del que, segons ell, ha viscut i ha passat a la Cuba de Fidel Castro.

Amb aquesta obra, que en el seu moment va ser polèmica pel seu contingut d’introspecció, crítica acurada però també respectuosa amb el món que va abandonar, on curiosament es passeja per alguns dels tòpics dels i les cubanes sense deixar mai el sentiment d’ésser cubà, parlar sobre la fatalitat d’algunes amistats, la seva família, els seus records i les seves reflexions sobre la Revolució cubana. Un llibre, si més no, que dóna un enfocament diferent i que a sobre és capaç d’aportar una narració rica, plena de sàtira amagada, sentiments i reflexions.

Sens dubte una bona lectura per l’estiu.

Jürgen Habermas, "La constel·lació postnacional"

Habermas és un intel·lectual alemany prou conegut que no necessita de gaires presentacions. L'Editorial Paidos, Ensayos Políticos, Biblioteca del Presente 11, va publicar aquest conjunt de reflexions sobre la possible necessitat de crear una alternativa política als estats neoliberals actuals i que traspassessin les fronteres dels nostres Estats nacionals com a eina per lluitar contra les societats imposades per la propia economia.

És un text interessant, molt opinable. El pensament polític de Habermas decepciona una mica. A partit d'un evident conservadurisme ideològic no fa cap aportació ni cap reflexió profunda que ens porti a considerar alguna raó sobre l'expectació i explicació que tenen avui en dia els nacionalisme moderns. En un món on l'economia globalitzada a trencat totes les fronteres només ens queden les identitats (però qui i què determina aquestes identitats?), també s'han vist trencades les relacions socials clàssiques. Deixa moltes preguntes obertes sobre aquesta aparent nova redistribució de la riquesa, que no explica amb convicció suficient, ni la nova distribució de la força de treball, ni les noves relacions entre el capital i la política, ni la relació entre l'economia i el poder real.

Tot i així és un llibre interessant que obre a la reflexió sobre aquet moment tan complex que vivim els humans.