Natalia Ginzburg, "La ciudad y la casa"

Aquesta ha estat la seva darrera novel·la. No puc dir que no m'hagi agradat, però no he trobat diferències d'estil entre les cartes dels seus protagonistes. És una novel·la de ritme lent, de narració quasi arítmica i amb estil difícil de suggerir, quasi sense estil, més aviat dit. Tot i així, amaga una força misteriosa que et fa empènyer a llegir-la. A veure què n'opineu vosaltres.

Henri James, “Los papeles de Aspern”

He tingut una sensació agredolça amb aquesta novel·la. No sé si és perquè la traducció no ha estat tant acurada com es mereixi o perquè acabes endinsant-te per les seves pàgines sense quasi adonar-te. El cert és que, malgrat tot, m’ha atrapat.

És una història molt lineal, mol senzilla, però que té un no sé què que acaba per captivar.

La meva edició és de l’editorial Navona i m’ha agradat molt la seva edició, molt cuidada i de qualitat.

Espero que tingueu una bona lectura.

Fernando Goitia, “La Sacudida”

Ha estat una novel·la molt entretinguda. M’he sentit entre els diferents paisatges nicaragüencs que vaig poder visitar ja fa uns vint i cinc anys enrere. Té tensió, intriga i un bon to dramàtic. Els personatges estan molt ben construïts i la història flueix sense problemes. No és una gran novel·la, des del punt de vista de l'estil literari, però és coherent i malgrat tot, creïble.

José Luis Molinuevo, “La estètica de lo originario en Jünger”

Aquest és un llibre acadèmic: l’opinió d’un professor sobre un autor controvertit, en aquest cas, Jünger. És doncs, un estudi particular sobre el seu pensament des de la perspectiva d’un professor universitari. En general, fa esment als conceptes centrals de la seva filosofia (el treballador, el soldat desconegut, l’emboscat, etc.), prou interessant, si us voleu endinsar o acostar-vos als plantejaments filosòfics d’una època convulsa de la història del segle XX.

Linda Olsson, “Astrid i Veronika”

Una petit sorpresa de lucidesa narrativa, sense pretensions però molt ben escrita. La novel·la té alguns moments meravellosos i la trama està molt ben pensada i, sobretot, resolta. Té parts desiguals, però en el seu conjunt és un bon llibre. M’ha agradat. Els personatges estan molt ben dibuixats i es van pintant fulla rere fulla, amb paciència, gaudint de cada moment, com quan esperes que arribi una nova estació i descobrint, lentament, què s’amaga darrera cada pètal d’una flor, cada moment irrepetible i cada record

Elisa Vázquez de Gey, “Una casa en Amargura”

Com a vegades sol passar, una molt bona presentació i una molt bona ressenya no fa a la novel·la millor, malgrat que compleixi amb la seva comesa d’incitar-te a comprar-la.

La lectura ha estat desigual. La història molt ben construïda i ambientada, però el llenguatge, a vegades, singular, per dir-ho d’una manera més amable.

La veritat és que està molt ben documentada, i això ja té el seu mèrit. Potser a vosaltres us agradarà més que a mi.

Michel de Montaigne, “Assaigs III”

Acabo l’any amb el darrer dels llibres d’assaig de Montaigne. La veritat és que ha estat un dels més complets i curiosament, salvant les distàncies, actual. Perquè ja se sap, la humanitat ha avançat molt en moltes coses, però la raça humana molt poc en unes altres.

Només em resta dir-vos que aquest any ha estat un any de moltes lectures. Moltes d’elles no us les he comentat perquè si han estat molt nefastes no m’entretinc a fer-ne la petita crítica, tot i que a vegades n’he fet de negatives, per què no?.

Us desitjo un 2017 excel·lent i que ens permeti superar tots els entrebancs d’aquest any que li queden ja pocs dies.