Isabel Allende, “El plan infinito”

Si li hagués de posar un títol li posaria “Una mala lectura”. M’explico: el text és antic, en el pitjor sentit del terme, és com un quadre que pretén ser barroc, però no ho és. No m’ha agradat gens i això és, evidentment, una apreciació subjectiva i personal. Una bona lectura si a algú li costa agafar la son.

Yanis Varoufakis, “Economía sin corbata”

En un estil directe i molt pedagògic, l’exministre d’economia grec, explica amb claredat i senzillesa, els conceptes i filosofía bàsiques de l’economia moderna i les seves conseqüències en la nostra realitat. En un to desenfadat i sense pretensions tècniques és una mena de manual molt interessant que segur que aprofitaré per explicar algunes coses als meus alumnes.

Lluís Llach, “Memòria d’uns ulls pintats”

És la segona lectura que en faig d’un llibre d’en Llach i qui m’ho anava a dir, el primer em va sorprendre gratament i aquest l’he trobat erudit, molt ben documentat i amb una història molt realista i ben formada. La dinàmica de l’argument està ben construïda i els personatges són molt creïbles. Un bon encert per a començar les lectures d’estiu!

Antonio Tabucchi “La cabeza perdida de Damasceno Monteiro!

Què dir de Tabucchi? Mai no decepciona. Bona prosa, bona història, bons personatges. Tot un plaer de lectura. Un petit tastet de les lectures d’estiu. Del tot recomanable!

Roberto Bolaño, “Nocturno de Chile”

Bolaño sempre és innovador. En aquesta ocasió un llibre sense cap punt i a part. Relats complexos, carregats de missatges i a vegades desconcertants. No sabria qualificar-lo literàriament.

Luis Sepúlveda, “La lámpara de Aladino”

Encara recordo, malgrat els anys que han passat, la magnífica novel·la del mateix autor: “Un viejo que leía novelas de amor”, i potser per aquesta raó he trobat que aquesta no té, ni molt menys, la qualitat d’aquella. No és un mal relat, però no desperta l’interès que encara em resta d’aquella altra.  No ha estat una decepció, perquè està ben escrita, però no transmet allò que hom li demana a la bona literatura.

Luis Landero, “El huerto de Emerson”

La veritat és que m’esperava molt més. Tot i que és entretingut i està molt ben escrit, en ocasions es fa una mica feixuc, per no dir avorrit, però en general és un llibre més que acceptable.