Gustave Flaubert, “Bouvard i Pécuchet”

Ara que l’estupidesa humana es passeja per la vella Europa i que determinats personatges ens remouen les entranyes amb les seves absurdes i perilloses decisions, he recuperat una antiga lectura que reconstrueix amb ironia aquesta estupidesa humana que de tant en tant ens caracteritza i que alguns governants treuen a passejar quan més els convé.

 

VV.AA, “101 relatos bibliotecarios”

Aquest estiu passat em van demanar si podia fer un relat curt sobre un tema a escollir. El projecte estava destinat a ser un homenatge a les biblioteques i havia de ser del tot voluntari i altruista, ja que els diners s’haurien de destinar a un projecte solidari.

Ràpidament em vaig posar a escriure sabent que l’editorial tindria garantits un mínim de 101 obres comprades, les mateixes que els autors que hi figurem. Jo he trigat uns mesos a fer-ho, però al final m’ha vençut la curiositat i, perquè no, un punt de vanitat.

La primera sorpresa, el pes, és un llibre de pes, de pes en quilograms, pesa molt, una edició curiosa, ben plantejada, un títol que, a banda de que no l’hagués triat, ja s’escau i un contingut miscel·lani on hi ha de tot, i quan dic de tot, vull de tot, en qualitat i temes.

La conclusió que he estret és que el projecte tenia intenció de vendre’s, sobretot entre bibliotecaris i bibliotecàries, que és a qui, principalment, va dirigit. M’ha sorprès la qualitats d’alguns relats (alguns molt bons), però d’altres, i sento molt dir-ho, no m’ho han semblat tant. Amb aquestes paraules no vull que ningú les interpreti malament, simplement dic que hi ha relats que no haurien d’estar en aquest “dossier de contes”, però vaja, aquesta ha estat la decisió de l’editorial, als qui els agraeixo que m’hagin convidat a escriure unes quantes pàgines del seu llibre.

Independentment d’això, val la pena llegir-los, perquè sempre s’aprenen coses interessants des dels ulls i les paraules dels altres.

 

Harriet Taylor i Stuart Mill, “Ensayos sobre la igualdad de los sexos”

He volgut posar a Harriet i no a Stuart per davant, perquè considero que sense ella, Stuart Mill no hagués escrit res al respecte. 

Aquesta acurada edició ve precedida per una fantàstiques introduccions on es posa de manifest la necessitat de reivindicar la fortalesa intel·lectual de les dones, evidentment des d’una perspectiva burgesa del segle XIX, on es poden extreure algunes conclusions generals. La primera, que les reivindicacions del moviment feminista encara li queda un llarg camí la igualtat real i efectes entre dones i homes; la segona, que l’oblit intencionat d’amagar el talent de les dones, tot i estar molt lluny de la salut intel·lectual desitjada, s’esquerda cada cop més; tercer: l’educació imposa i per tant és del tot necessària per trencar diferències; quarta: les idees força són de Harriet, les patinades de tint “masclista” però de bona literatura, són de Stuart.

Un llibre que convida a la reflexió sobre on som, com a espècie i com hem arribat a ser el que som. Fàcil de llegir, altra cosa és allò que podem arribar a pensar ...

Asa Larsson, “Sangre derramada”

Vaig començar a llegar-lo abans que acabés l’any i m’ha costat molt acabar-lo. Suposo que, per no criticar a l’autora, que la traducció no és gaire bona, però la novel·la en sí m’ha resultat avorrida i mal escrita. Es pot dir que no he connectat en cap moment. 

Si faig aquesta valoració negativa és que, per primera vegada en aquest bloc, he decidit fer també algun petit comentari sobre els llibres que em cauen a les mans i no m’han acabat agradant. Sempre és una visió subjectiva, per suposat, però fins ara havia prescindit de fer-ho. 

Bon any!

Ludwig von Bertalanffy, “Perspectivas en la teoría general de sistemas”

 

Una lectura fantàstica, d’aquelles que t’obre la ment i et fan reflexionar amb profunditat. No dic que no hagi estat una lectura, en ocasions, difícil, però ajuda molt el seu llenguatge aparentment senzill, divulgatiu. 

Un filosofia extra-límits, plena de paradigmes, amb articles complicats, com els dedicats a les matemàtiques. Un viatge molt interessant on entretenir-se contemplant noves idees i propostes sobre la realitat que ens envolta.

Truman Capote, “A sangre fría”

Sens dubte, una gran novel·la. Estremidora i d’una gran complexitat psicològica. Narra molt bé una part de la societat nord americana dels anys 60 del segle passat, amb mestratge i precisió.

Yuri Herrera, “Señales que precederán al fin del mundo”

 

No sóc, ni molt menys, un llegidor de la literatura anomenada “amb llenguatge de carrer” o “de llenguatge de carrer”, però he volgut indagar una mica amb aquest autor que desconeixia. Primer, he llegit amb atenció aquesta novel·la, que m’ha semblar normaleta, tirant a justa, amb una història una mica insulsa i uns personatges poc convincents. Després, he indagat sobre l’autor i, sense la voluntat de desmerèixer a l’autor, llegeixo que és editor i penso, aquí hi ha trampa i no entenc com ha aconseguit tant de renom, per tant, o bé estic equivocat i és una bona novel·la, o bé hi ha camins, que la literatura i els qui volem publicar i no ho aconseguim, que la raó no entén.