Iris Murdoch és una de les més importants escriptores dublineses del s. XX. Ha escrit més d'una vintena de novel·les, ha practicat l'assaig filosòfic, el teatre i la poesia. Però avui en parlaré d'aquest llibre editat per Lumen (per cert, encara no traduït al català).
Aquesta és una novel·la per a sibarites de la lectura, té un molt bon ritme, una excel·lent ambientació, amb l'omnipresent mar de fons, un cert frenestisme literari i, a més a més, combina tots aquells elements que fan d'una novel·la una obra mestra: ús d'una ironia finíssima, anàlisi de la condició humana des de diferents perspectives psicològiques, tracta la complexitat de les relacions humanes, de les seves i·lusions, de la desesperació, de l'amor, les contradiccions ...
El protagonista principal és un escriptor sexagenari, en Bradley Pearson. Un personatge que atravessa una etapa de nul·litat creativa i que ens deixarà saborejar l'obra com si d'un gran vi es tractés. Bradley, a part de viure un bloqueig literari, està enamorat d'una joveneta. Un món explosiu que ens interna en la reflexió sobre l'art i la literatura en una complicada trama que ens captiva, amb un ambient complex però molt dinàmic i lúcid que ens durà fins al final del llibre en un tres i no res.
Espero que us ho passeu bé llegint-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada