divendres, 24 de juliol de 2009

Muriel Barbery, "L'elegància de l'eriçó"

Reconec que aquest llibre és, com a mínim, estrany, i que, potser, jo sigui una mica punyetetes, però després de llegir-lo, he volgut saber què diuen altres lectors o lectores d’aquest llibre i , la veritat, no sé d’on treuen tants elogis?. He trobat una crítica, majoritàriament positiva, i molt poques de negatives. Jo, desafortunadament, coincideixo en les negatives: per a mi és un llibre pedant, presumptuós i avorrit. Crec que el llenguatge que fan servir alguns dels seus personatges no és creïble. Al llibre li manca ritme i sembla, a vegades, estar fet a pedaços. La primera part és, simplement, horrorosa i el llibre comença a “funcionar” a partir de la plana 150, més o menys. En realitat crec que podria haver estat un bon conte d’unes 50 planes que no explica el perquè de tantes pàgines si només cap a les darreres cinquanta fulles finals té un cert sentit.
Com deia, és un llibre avorrit i amb pretensions d’arribar a un refinat lector molt culte que, suposo jo, sabria degustar amb delit, les preteses insinuacions que els lectors normals, com a mínim jo mateix, no sabem captar.
Desgraciadament us haig de dir que no us el recomano. I si ja l’heu comprat intenteu canviar-lo per un altre!.

2 comentaris:

Sílvia Belío Bertomeu ha dit...

Conec bastanta gent que, havent llegit el llibre i havent-se avorrit com a ostres, no s'han atrevit a dir la veritat: Quina pedanteria! No acostumo a deixar a mitges un llibre però reconec que he estat temptada de fer-ho en algunes ocasions. L'elegància de l'eriçó és una d'aquestes.

aav ha dit...

Hol Silvia, disculpa que no m'hagi connectat abans, això de les vacances té aquestes cosetes ...
Gràcies per deixar la teva oponió, començava a pensar que era una mica estrany això de que tothom digués que és tan bona.