Ron Currie, "Déu ha mort"

Amb aquesta lapidària frase Nietzsche va aconseguir despertar les més profundes passió. El jove autor d’aquesta novel•la de difícil classificació va aconseguir atreure la meva atenció, i el primer relat del llibre promet, però després es converteix en una gran decepció. Sembla que darrerament no trio bé els autors en el meu afany de descobrir noves literatures, noves formes de narració, però tot i així, l’experiment, que apuntava molt alt, no ha funcionat. Ja passa amb els experiments, uns tenen èxit i els altres no. En conjunt es un conglomerat sense aparent cohesió, amb falta de continguts real, molt superficial i amb una anàlisi molt pobre del que podria haver estat un món sense déu a la seva novel•la. És de molt fàcil lectura, però no espereu res més que un conjunt de narracions ocurrents que no et duen a enlloc. En ocasions és surrealista i no sé si tenia la intenció de ser-ho.