Susana Tamaro, "Para
siempre"
M’ha
agradat. Una novel·la equilibrada. Trist, en ocasions. Però ben construïda. Amb
detalls magnífics i oblits inexplicables, però com en tota bona redacció, crec
que perdonables amb escreix.
Convida a una lectura pausada, reflexiva i profunda. No hi ha
desequilibris ni continuïtats avorrides. Us ho passareu bé llegint-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada