dilluns, 3 de juny del 2013

Asha Miró, “La filla del Ganges”

Fa pocs dies vaig trobar aquest llibre a la taula d’intercanvis de la Casa de la Cultura de Girona. Ja ho he comentat alguna altra vegada, s’hi deixen llibres i revistes i la gent agafa i deixa el què vol. Aquest em va atreure. Té una molt bona presentació, la ressenya és formidable i la primera ullada a les pàgines inicials em van dir que era un llibre de qualitat literària i a sobre està dedica per la mateixa autora. Què més podia demanar?. 
Ahir al vespre el vaig acabar de llegir. L’obra, des del punt de vista literari, ensopega amb les ganes d’escriure una història que sembla versemblant. Comença d’una manera excel·lent i després decau i es precipita, com si l’autora estigués cansada d’explicar o no sabés triar allò més important, però tot i així és un llibre de fàcil i ràpida lectura. És possible que tingui un públic extens. De fet, he descobert que se li va fer una petita pel·lícula i que té una segona part, segons diuen, molt trista. L’autora, i disculpeu el meu desconeixement, sembla que és una persona “mediàtica”. Crec que com a llibre d’iniciació a la lectura i per a un públic jove, està bé. No el vull desmerèixer, disculpeu-me si ho sembla. La història en sí està molt bé, però no té ritme, és com si li faltés un bull.