No sóc lector de
novel·les negres, així que he passat de puntetes per aquest gènere literari.
Henning Mankell és un dels seus escriptors més coneguts, però aquesta novel·la
seva no té res a veure amb cap de les seves trames policíaques.
Té un to autobiogràfic
serè. Una narració tranquil·la i sense estridències. Relliga els capítols sobre
temes aparentment banals i et porta, com una marea invisible, fins el final.
És un llibre de
records, ficticis o no, això cadascú ho haurà d’esbrinar, on s’aprenen coses
que crec, difícilment, surten als llibres d’història o de ciència. Una bona
lectura. Però no espereu pistoles, assassinats ni més sang que la que posa l’autor
en narrar la seva vida, que és ben poca, per no dir gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada