És curiós que anys després d’haver
estudiat a Montaigne hagi hagut d’esperar uns quants anys per tenir els seus
assaigs a casa. De fet, sempre he cregut tenir-los en la versió d'Edicions 62 en tapa verda, però ara no sé on són. I ha estat el regal d'un gran amic meu qui me'ls ha fet arribar de nou a casa.
No és que sigui una lectura especialment
divertida, però sí de reflexió, la qual cosa pot arribar a ser sinònim. És
qüestió de gustos, com quasi tot a la vida.
Tot i ser un text antic, encara podem
trobar gestos d’actualitat, però el que més anima a la seva lectura, és aquesta
capacitat que van tenir aquests savis del Renaixement per encarar la realitat,
i en el seu cas, per una escriptura del tot més sincera. Us el recomano, de
moment he acabat el primer volum i em queden dos més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada