dissabte, 25 de novembre del 2017

Jacques Attali, “La vida eterna”

Aquesta novel·la publicada l’any 1989, és una barreja entre ciència ficció, novel·la històrica, policíaca, política, d’amor, religiosa, iniciàtica i fins i tot epopeica, però en cap d’aquests gèneres literaris m’he sentit a gust, més aviat, al contrari. Tot i que no arriba a les tres-centes pàgines m’ha semblat llarga i, en ocasions, avorrida.

No és que estigui mal escrita, és que no he aconseguit cap dels objectius que, provablement, el seu autor volia aconseguir. A part d’alguna errada tipogràfica de l’impressor, a l’edició que ha acabat a es meves mans he descobert que la pròpia fotografia de la portada ja conté un dels problemes de la seva redacció. M’explicaré: surt una lluna que pretén ser plena, però que no ho és, i és aquest, al meu parer un dels motius pels quals no m’ha acabat d’agradar: la impaciència.