diumenge, 10 de desembre del 2017

Fernando García Pañeda, “Kismet”



Aquests dies de mini vacances han donat per molt. Vull acabar l'any rellegint "Rayuela", però ara això no ve al cas.
Poques vegades em passa el què us explicaré en la lectura d’una novel·la. Té unes primeres pàgines excel·lents però després el ritme, la prosa, la imaginació decau i es converteix en una sort de muntanya russa. És una llàstima que els personatges no acabin de funcionar. L’argument no està ben tractat, tot i que la història està molt bé.  Hi ha moltes pàgines mudes plenes de paraules que, simplement, l’autor es podia haver estalviat, i el final ... un acabament sense to, però eficaçment resolutori i sorprenent. És una novel·la entretinguda, sens dubte, però li faltava una mica de maduresa a l’obra de l’avorriment.