Sens
dubte una obra magnífica i clarificadora sobre tres posicionaments teòrics no
absents de confluències i, evidentment, de sincronismes i diferències, no només
conceptuals, sinó de caràcter molt més ampli, com ja es pot preveure.
La base
que fa possible aquesta “suma” d’idees és una triada que, en ocasions, es
mostra massa forçada i obliga a fer plantejaments, per part de l’autor, d’equilibrisme
per intentar cosir intel·lectualment aquesta proposta arriscada i difícil. No
vull dir que no funcioni, però és evident que en determinats moments es deixa
entreveure que aquesta obligació “estètica” no acaba de funcionar com caldria.
Tot i així, és una molt bona lectura que no recomano si abans no es té un mínim
coneixement de cada autor que interrelaciona: Hegel, Marx i Nietzsche.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada