dimecres, 29 d’agost del 2018

Laurent Gaudé, “El sol de los Scorta”


La novel·la té moments de genialitat literària i fragments d’allò més bo, però a mesura que anem passant les pàgines sembla com si l’autor s’estigués cansant, donant la sensació d’acabament inesperat, però no és així, i malgrat tot es podrien diferenciar dues parts. La primera arribaria quasi fins a la meitat, és, per a mi, la més ben escrita i més coherent en el seu relat. La segona part té molts alts i baixos i la història, a vegades, no té la mateixa credibilitat, però funciona, i la novel·la està bé, molt bé. Us animo, sens dubta, a llegir-la.