No totes
les mirades veuen i senten el mateix un cop han vist, han tastat i han viscut
per experiències similars. Aquests exercici demolidor, traumàtic, arrossegador dels
sentiments barrejats amb paraules podria ser ben comú si els transportéssim a d’altres
indrets i cultures del planeta. En
aquest cas, penso, ens sobta per la imatge recreada i per la contundència de la
proximitat en el temps, però en tot cas, serveix perfectament per a la reflexió
sobre com les persones i els estats resolen sovint de forma violenta els seus
problemes i relacions amb les persones, i com aquestes reaccionen sumant
esforços amb l’estat o fugint i lamentant i, perquè no, contraatacant per
defensar el petit espai que encara l’anomenada autoritat els deixa, que moltes
vegades només és un record, un pensament, una traïció a la condició d’ésser
humà. Esfereïdor relat que hom vol creure sincer, malgrat l’intent de la
perpètua gota de tinta per desprestigiar-se a ella mateixa amb cada pas que
sembla fer en nom de la humanitat que no cal ni vol ser representada ni
anomenada en nom de res ni de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada