dimecres, 29 de maig del 2019

Teresa Ibars, “Atles de l’oblit”

Fa uns anys que vaig deixar la professió d’arxiver per la de docent, i també la junta de l’Associació d’Arxivers sense Fronteres (AsF), on vaig conèixer a la Teresa, per cert, amb un sentit de l’humor molt “anglès” . La publicació d’aquesta novel·la ha estat una sorpresa per a mi, perquè no coneixia la seva faceta d’escriptora, un ofici que practica en una versió reduïda de Pla i amb la particularitat d’un llengua  on alguns dels mots emprats són propis o inventats (s’agraeix el glossari final).

És una obra plena de tendresa i també d’humor, un humor subtil i elegant, un tastet per un temps ja passat, on els records dibuixen part d’una època que a alguns ens va tocar viure amb ulls de nen, en una barreja entre la ficció i l’autobiografia que no pot deixar a ningú indiferent.  En definitiva, un plaer de lectura, que no us deixarà de dibuixar una línia de somriure als llavis a cada pàgina que devoreu.