Aquesta ha estat una lectura especialment difícil, molt. No sé si bona part d’aquesta sensació d’insatisfacció es déu al persona que ha fet la traducció, però el cert és que en ocasions, moltes ocasions, és un text pedant, m’atreviria a dir que estúpidament complicat, amb unes estructures gramaticals que ratllen l’absurditat. No critico a Husserl (mai no m’atreviria), simplement poso de manifest que un bon llibre de filosofia no ha de ser pedant, rocambolesc, intencionadament complicat.
L’edició que he tingut a les mans i amb la qual, quasi per pur masoquisme, he llegit i estudiat (com es fa amb la filosofia) és una publicació de la Universitat de Barcelona, molt ben editada, per cert.
La introducció és especialment pomposa, a vegades, quasi còmica, que he atribuït a un acte idíl·lic de despertar al lector amb el filòsof en un intent de ser més intel·lectual que el propi Husserl. No té desperdici (no m’atreveixo a posar-vos alguns exemples per no desanimar-vos massa, com ara -cito textualment, pàgina 22- “tota experiència és subjectiva, i també les vivències intencionals com a actes amb intencionalitat objectivant són actes d’un subjecte (genitiu subjectiu). Però el de què (genitiu objectiu) de la intencionalitat impressional és el subjecte o caràcter subjectiu mateix” ... i segueix. Calia? En fi. Un text especialment complicat que els autors han aconseguit elevar a la comicitat.
Si algú vol passar llargues estones reflexionant sobre el sentit d’una frase que no se sap si funciona gramaticalment, endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada