Aquesta primera novel·la de Mark Haddon té moltes virtuts. Potser el primer encert és el d’haver triat com a personatge central un adolescent autista. La segona és que amb un fet aparentment innocent pugui recrear i descriure una societat actual, amb tots els seus problemes, i la tercera és que ho fa amb un llenguatge molt assequible. En conjunt es pot dir que és una novel·la per a tots els públics, tot i que amaga en el seu interior missatges molt profunds, només cal desxifrar-los. Té una redacció curiosa, molt moderna potser, en tot cas diferent i àgil, molt àgil i el seu protagonista és del tot un encert. Espero que us agradi, si no l’heu llegit.
