Joan Boadas, Lluís Esteve Casellas i M. Àngels Suquet, “ Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas”.

Aquest manual és una excel·lent eina d’estudi, però sobretot de praxis, sobre el tractament arxivístic de fons i col·leccions  tan complexos com meravellosos com els fotogràfics. Per a mi es tracta d’un manual modèlic: molt ben estructurat, molt equilibrat en el contingut i amb un abast on, per molt que hi pensis, no en trobes a faltar de tres, i sobretot és una guia realment entenedora que clarifica, i no s’embolica amb tecnicismes incomprensibles pels qui no dominem el tema.

Una altra qüestió a mencionar és que el manual, gràcies a la generositat dels seus autors, es troba en PDF penjat a la xarxa i amb format “lliure” que permet descarregar-lo legalment. És una mostra més de l’esperit i vàlua dels professionals que han fet possible aquesta obra indispensable pel món de l’arxivística i la gestió documental.

No cal ser cap expert. La podeu utilitzar per gestionar el vostre fons particular i com no, també per fer-ho com a professionals.

Mamen Sánchez, “La felicidad es un té contigo”

El títol sembla no fer a la novel·la, però quan l’has llegida ho entens i afirmaries que quasi és el títol idoni. De lectura rapida, sense pretensions. Divertida, fresca i ... es precipita quan arriba al final. Molt amena. No ho dubteu, si voleu passar una bona estona entre torrons i torrons, aquesta és una novel·la que us farà riure més d’un cop i que us deixarà un regust tan dolç com qualsevol llaminadura que prengueu aquesta dies. 

Khaled Hossein, "Y las montañas hablaron"

No coneixia l’autor ni he vista la seva pel·lícula, per tant m’endinso sense cap influència sobre la seva particular manera d’escriure. És un gran relator. A vegades tens la impressió de llegir històries inconnexes, un recull de contes, però no. Té un estil propi, és amè, sap lligar les seqüències temporals i els personatges. No  m’ha semblat una gran novel·la, però m’ha deixat un bon gust de boca. 

Graham Greene, “Descubriendo al general”

Vaig tenir l’oportunitat de començar a sentir parlar d’ Omar Torrijos en un viatge que vaig fer a Nicaragua quan formava part de l’associació “Solidaritat amb  Nicaragua”, cap allà l’any 1986. Eren altres temps i el sandinisme semblava un model viable de fer les coses diferents. Unes dècades després n’hi hauria molt a dir dels seus deixebles i del seu llegat, però no és això del que us volia parlar, sinó d’aquesta visió històrica, i si voleu “fraternal” d’un personatge que molts de vosaltres considerareu “passat de moda”, que ajuda a veure, des d’un altre perspectiva, el paper que van jugar diferents actors en la llarga disputa pel control del canal de Panamà.

Joaquim Nadal i Farreras, “Fent tentines per la vida”

Si algú busca “morbo” no en trobarà (i s’agraeix). És un passeig petit per l’etapa de la vida d’un personatge públic, molt conegut a Girona. No coneixia la seva faceta literària, ben diferent de les seves obres científiques. Mentre el llegia pensava en el Nadal orador (una màquina política amb el punt necessari d’ironia i saviesa, tot ben carregat amb l’erudició d’un historiador i la visió d’un polític de raça. Un bon entreteniment per fer una mirada enrere de la Girona grisa d’altres temps i d’alguns escenaris emblemàtics per la gent de Girona.

Maria de la Pau Janer, “Pasiones romanas”

 

No conec la forma en què s’atorguen els premis Planeta, com tampoc no entenc com aquesta novel·la va guanyar-lo l’any 2005.

Es tracta d’una novel·la molt aparent, molt ben escrita durant les primeres cent pàgines que després decau en una monotonia infinita. Reconec que és un gènere literari poc afortunat. La història no en té  gaire de passions i encara menys romanes, és un exercici incessant de tornar a començar, de retorn. Haig de dir que l’autora escriu molt millor del què he trobat en aquesta novel·la.

El secreto de la familia von Klie

Hola,

Em dic Aureli Álvarez i acabo de publicar el meu primer llibre: El secreto de la familia von Kie.

És probable que em coneguin. És normal. Acabo d’arribar al món editorial. Sóc, com es diu, un autor “novell” .

Com es poden imaginar, els novel·listes desconeguts, com jo, ho tenim francament difícil per a donar a conèixer les nostres creacions literàries. No tenim les infrastructures de les grans editorials, ni els recursos per costejar-nos una campanya publicitària professional. Per sort, les noves tecnologies de la informació permeten disposar de plataformes per a donar-nos a conèixer i acostar-nos a vostès. Aquesta és la meva intenció: donar publicitat a la meva primera novel·la.

Amb ella viatjaran per quasi tot el món, coneixeran les aventures que viu el seu protagonista (l’amor, la por, el desencant …). Trobaran acció, però també temps per la reflexió personal.

Qui l’han llegit m’han animat a publicar-la. Ells asseguren que s’ho van passar molt bé amb ella i jo, els garanteixo, m’ho vaig passar també molt bé quan la vaig escriure.

Si es decideixen a llegir-la els animo a que em facin arribar les seves suggerències, comentaris i critiques. Ho poden fera través a través de twitter, facebook o del bloc.

Els hi agraeixo la seva atenció i espero que gaudeixin de la seva lectura.

Fins aviat!