Mario Benedetti, “Andamios”

Quin plaer de lectura. Una obra actual, crítica, fresca, moderna. Un itinerari que es va construint com s’apuja una bastida. Té una mica de tot: reflexió, càrrega social i política, poesia ... Crec que us agradarà.

Sissel-Jo Gazan, “Las alas del dinosaurio”

És possible que el thriller no sigui el meu gènere literari preferit, tot i que no em desagrada gens, però aquesta novel·la l’he trobat desequilibrada, amb un cert “collage” d’històries entrellaçades que sovint m’han semblat forçades  i inútils, és a dir, que no aportaven res a la història ni al fil conductor. Aquest tipus de tècnica d’escriptura es coneix com a “crossover” (novel·les que s’entrellacen amb diversos arguments i que en teoria s’han de complementar perfectament donant força al conjunt de l’obra). No diré que no sigui de fàcil lectura, perquè ho és,  però també, a estones, m’ha semblat avorrida. Però, qui sóc jo per criticar-la si va guanyar el premi a la millor novel·la danesa de 2010?. Millor serà que la llegiu i n’opineu vosaltres a veure si coincidim o no.

Paul Auster, “Ciudad de Cristal”

Amb la lectura d’aquesta novel·la m’he quedat amb la sensació de necessitar una segona lectura per poder copsar tot el simbolisme amagat que hi guarda. Penseu que és la primera obra d’una trilogia i que ja té uns anyets, és de 1985.

Llenguatge i realitat. Una relació francament interessant i complexa. L’ús de les paraules confrontades amb la ficció. Una bona lectura que requereix paciència i concentració.

Paul Auster, “Creía que mi padre era Dios”

Ha estat una lectura molt entretinguda i amena. És una mica estrany dir que has llegit un llibre de Paul Auster que no ha estat escrit per ell, però  mostra la seva gran capacitat creativa i innovadora en el camp de la literatura.

Es tracta d’un recull de relats fets per diferents persones a propòsit d’un concurs radiofònic als Estats Units d’Amèrica. Crec que un encantarà. El podeu trobar per la xarxa, fins i tot en PDF. Així que vosaltres mateixos ...

Joan Boadas, Lluís Esteve Casellas i M. Àngels Suquet, “ Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas”.

Aquest manual és una excel·lent eina d’estudi, però sobretot de praxis, sobre el tractament arxivístic de fons i col·leccions  tan complexos com meravellosos com els fotogràfics. Per a mi es tracta d’un manual modèlic: molt ben estructurat, molt equilibrat en el contingut i amb un abast on, per molt que hi pensis, no en trobes a faltar de tres, i sobretot és una guia realment entenedora que clarifica, i no s’embolica amb tecnicismes incomprensibles pels qui no dominem el tema.

Una altra qüestió a mencionar és que el manual, gràcies a la generositat dels seus autors, es troba en PDF penjat a la xarxa i amb format “lliure” que permet descarregar-lo legalment. És una mostra més de l’esperit i vàlua dels professionals que han fet possible aquesta obra indispensable pel món de l’arxivística i la gestió documental.

No cal ser cap expert. La podeu utilitzar per gestionar el vostre fons particular i com no, també per fer-ho com a professionals.

Mamen Sánchez, “La felicidad es un té contigo”

El títol sembla no fer a la novel·la, però quan l’has llegida ho entens i afirmaries que quasi és el títol idoni. De lectura rapida, sense pretensions. Divertida, fresca i ... es precipita quan arriba al final. Molt amena. No ho dubteu, si voleu passar una bona estona entre torrons i torrons, aquesta és una novel·la que us farà riure més d’un cop i que us deixarà un regust tan dolç com qualsevol llaminadura que prengueu aquesta dies. 

Khaled Hossein, "Y las montañas hablaron"

No coneixia l’autor ni he vista la seva pel·lícula, per tant m’endinso sense cap influència sobre la seva particular manera d’escriure. És un gran relator. A vegades tens la impressió de llegir històries inconnexes, un recull de contes, però no. Té un estil propi, és amè, sap lligar les seqüències temporals i els personatges. No  m’ha semblat una gran novel·la, però m’ha deixat un bon gust de boca.