Luis Landero, “Entre líneas: el cuento o la vida”

A Landero li passa una mica com als periodistes: escriuen estructuralment molt bé i saben relatar, però en el cas dels professors de literatura, com en dels periodistes, tampoc no haurien d’escriure novel·les si no se senten literats, i això que escriuen qualitativament molt bé, però no són capaços de crear, perquè tota la literatura que tenen a sobre se’ls mengen. Recorden històries, però no saben narrar amb passió allò que volen imitar. I és una llàstima, la veritat!

Petros Márkaris, “Universidad para asesinos”

Ha estat una lectura magnífica. Un gran relat, us personatges meravellosos, una narració acurada. Tot un descobriment!

Carregada de gran ironia, la seva lectura ha esta ràpida, tremendament divertida i inspiradora. Una novel·la que barreja, en mig d’una sàtira fina, una història sorprenent. 

Yval Noah Harari, "21 lliçons per al segle XXI"

Sempre hem crida l’atenció la facultat d’algunes persones d’escriure molt per dir ben poc. Aquesta és la sensació que m’ha provocat la lectura d’aquest “estudi” o reflexió sobre allò que, en teoria, està passant en l’actualitat.  Obvietats a part, s’ha de dir que introdueix alguns elements nous sobre la forma d’entendre la realitat, però, insisteixo, no calien tantes paraules.

Fred Vargas, “Cuando sale la reclusa”

Aquesta ha estat una història policíaca, un relat intel·ligent amb molts matisos que obliguen a una lectura atenta per no perdre el fil. Efectivament, he tancat l’estiu amb una novel·la negra, la qual cosa no vol dir res en absolut. Ha estat una pura coincidència, de fet, un intercanvi no desitjat entre Padura i Vargas que espero recuperar. Entre tant, unes bones hores de lectura que han estat un bon entreteniment de finals d’agost

Leonardo Padura, “Agua por todas partes”

“Agua por todas partes” és un elogi a la seva pròpia producció literària i una intensa i subtil mirada l’Havana moderna, que no deixa enrere el passat i intenta esbrinar el seu futur. Amb una prosa molt ben construïda, Padura ens transmet algunes claus per entendre les seves novel·les i ens endinsa en el seu món particular entre personatges i reflexions de tota mena.

Edmund Husserl, “Meditacions cartesianes”

Aquesta ha estat una lectura especialment difícil, molt. No sé si bona part d’aquesta sensació d’insatisfacció es déu al persona que ha fet la traducció, però el cert és que en ocasions,  moltes ocasions, és un text pedant, m’atreviria a dir que estúpidament complicat, amb unes estructures gramaticals que ratllen l’absurditat. No critico a Husserl (mai no m’atreviria), simplement poso de manifest que un bon llibre de filosofia no ha de ser pedant, rocambolesc, intencionadament complicat.

L’edició que he tingut a les mans i amb la qual, quasi per pur masoquisme, he llegit i estudiat (com es fa amb la filosofia) és una publicació de la Universitat de Barcelona, molt ben editada, per cert.

La introducció és especialment pomposa, a vegades, quasi còmica, que he atribuït a un acte idíl·lic de despertar al lector amb el filòsof en un intent de ser més intel·lectual que el propi Husserl. No té desperdici (no m’atreveixo a posar-vos alguns exemples per no desanimar-vos massa, com ara -cito textualment, pàgina 22- “tota experiència és subjectiva, i també les vivències intencionals com a actes amb intencionalitat objectivant són actes d’un subjecte (genitiu subjectiu). Però el de què (genitiu objectiu) de la intencionalitat impressional és el subjecte o caràcter subjectiu mateix” ... i segueix. Calia? En fi. Un text especialment complicat que els autors han aconseguit elevar a la comicitat.

Si algú vol passar llargues estones reflexionant sobre el sentit d’una frase que no se sap si funciona gramaticalment, endavant. 

Bàrbara Julbe, “On em portin els ametllers”

He llegit amb atenció aquesta novel·la, de fet, una historia ben escrita, una narració perfectament escrita, però sense literatura. La història és commovedora, però més enllà de la bon gramàtica no he sabut trobar allò que a un text literari li demano per provocar alguna cosa en mi (musicalitat, expressivitat, reflexió ...)