Joan F. Mira, “Purgatori”

No puc dir que aquest premi Sant Jordi 2002 sigui precisament un purgatori. Està escrit amb una gramàtica exquisida, una redacció acurada i precisa i un argument molt ben construït. Tot plegat hauria de ser el conjunt perfecte per dotar-lo de la força literària suficient perquè la seva lectura fos del tot satisfactòria. És una obra erudita. Sense una mica de coneixement sobre l’obra de Dante té poc sentit i és per aquesta raó que es torna feixuga, precisament per buscar la construcció exacta de cada frase. No sé si es mereixia aquest premi, suposo que sí, però si la voleu llegir us heu de carregar de paciència, perquè cada línia té un sentit en tot l’entramat de la novel·la, i la seva correcció gramatical la fa, a vegades, difícil de seguir i feixuga de llegir.

Eduardo Mendoza, “El enredo de la bolsa o la vida”

Després d’un trimestre amb una tria de lectures arriscades i poc agraciades, he hagut de tornar a un clàssic per poder esplaiar-me. 

Una lectura divertida, àgil i quasi surrealista ens transporta a una Barcelona amb tocs dels anys 70 però carregada d’una gran actualitat, on l’Angela Merkel apareix com a un personatge més. Sens dubte una novel·la molt entretinguda i fàcil de llegir que us farà treure més d’una riatlla.

També us haig de dir que és perillós recórrer a Eduardo Mendoza. Si ho feu sovint podeu caure en el desencant i fins i tot arribar a l'avorriment.

Julia Glass, “Tres junios”

És una llàstima. Tant d’esforç per escriure tantes planes i un resultat tan decebedor. És una novel·la extensa i avorrida. Té bones intencions i la historia es ven bé, però no passa d’aquí. He començat l’any amb un llibre que no m’ha agradat, però ja se sap, res no està escrit sobre els gustos. El llibre té una història curiosa: la Biblioteca de la Casa de la Cultura de Girona té habilitada una taula on, de tant en tant, es deixen llibres perquè la gent se'ls llegeixi, s'intercarviïn o simplement se'ls duguin. Aquest és un  d'aquests regals.

M'agrada partcipar en l'intercanvi de llibres i espero que els que he deixat hagin estat d'agrat. Aquest pertanyia a una tal Marta.

José Andrés González Pedraza, “Los archivos de empresas ¿Qué son y cómo se tratan?

Edicions Trea, una editorial asturiana especialitzada en arxivística i museologia va publicar l’any 2009 aquesta guia bàsica sobre els arxius d’empresa. Es tracta d’un llibre introductori on, a part d’explicar els conceptes elementals i les característiques d’aquest tipus d’arxius, fa una interessant comparativa amb les empreses europees i les espanyols per després introduir-nos en els aspectes més arxivístics, com saber qui és l’organisme productor, el quadre de classificació, les sèries documentals que hi podem trobar, unes pinzellades sobre descripció, investigació, accés, difusió i documents electrònics.

Per tot aquell qui l’interessi aquest tema, aquesta és una bona lectura. Amena, sintètica i clarificadora.

Actas el Congreso Internacional de archivos y derechos humanos: El acceso y la desclasificación de los documentos. Sarrià de Ter (Girona), 2 - 4 d'octubre de 2008

Avui, 10 de desembre de 2012 es compleixen seixanta quatre anys de l’aprovació i proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, i quatre anys des que Arxivers sense Fronteres van organitzar un congrés internacional sota el títol:  “L’accés i la desclassificació dels documents” a Sarrià de Ter (Girona).

Sembla mentida, però  després de tants anys i amb un projecte de llei sobre una suposada transparència  la taula de  les Corts General espanyola, encara avui deixa molt que desitjar el panorama, on la cultura  literària dels nostres legisladors i polítics s’enfronta plenament amb la bondat i les intencions de les seves paraules transformades en lleis i normes. Per aquesta raó, aquest document em sembla de total actualitat, en un moment en que la transparència continua sent la gran oblidada dels governs, i més encara quan la crisi s’ha pres per excusa per a retallar drets i llibertats i per tant, per fer de la nostra societat encara un xic més injusta del què era fa només quatre anys enrere.

El text que us proposo recull les actes d’aquest Congrés Internacional. No és un text polític, però ho podria ser (si és que no ho és).

Digitalización del patrimonio: archivos, bibliotecas y museos en la red

Fa uns anys, l’Editorial UOC (a la col·lecció Acción Cutural. Museos y Patrimonio), va editar una recopilació de diferents articles sobre la digitalització en els centres de conservació i difusió del patrimoni destinat als professionals que treballen en aquest centres. L’obra recull experiències i orientacions, així com “l’estat de la qüestió” sobre els processos de digitalització. No es tracta però, d’una obra amb la intenció de convertir-se en manual, és més aviat un espai de reflexió i de posada en comú que ajuda a situar-nos en aquest nou paradigma de la documentació electrònica.

Eduardo Mendoza, “El laberinto de las aceitunas”

Mendoza és un autor de culte. Com tots els escriptors, passen per moments de qualitat literària diferents i en aquesta ocasió el llibre és una meravella. És divertit, ocurrent, ràpid de llegir, inusual i sorprenent. Té una gran qualitat literària i està molt ben construït. Què més li podem demanar a una novel·la?. Si voleu passar unes hores gaudint d’una bona lectura durant el proper pont (qui en faci) crec que aquest llibre serà una bona elecció.