Amy Tan, “El club de la bona estrella”

Un llibre difícil de comentar. Pla, ben escrit i sense sorpreses. No hi ha tensions, ni històries fantàstiques. És un dibuix de costums on es recreen diferents maneres de pensar entre generacions d’una mateixa família. Té, però, una estructura senzilla i una narrativa fresca i viva, amb ambients i personatges ben aconseguits. Una bona lectura d’estiu.

Ricardo Menéndez Salmón, “El Sistema”

És probable que no sigui un bon lector de ciència ficció. Si us sóc sincer, m’ha suposat un esforç considerable acabar la novel·la, tot i haver estat premiada pel premi Seix Barral de biblioteca breu 2016 i ser un autor amb un recorregut literari impressionant. Pel meu gust, l’inici és com pujar una muntanya amb un desnivell de més d’un 8%, cap al final la cosa millora.

La trama, no us sabria dir, és com que sembla una cosa i després és una altra. Jo no he sabut veure, ni he trobat una novel·la, com diuen les crítiques, d’una gran ambició intel·lectual i literària (a sobre, l’autor va estudiar filosofia en el seu moment, així que tinc tots els números per estar equivocat), i encara menys dins l’estela dels grans novel·listes europeus, etc. En fi, no ho he sabut trobar. Vosaltres decidireu si tinc o no raó.

Dolores Guerra López, "Legado social de los españoles en Cuba"

Fa pocs mesos vaig tenir l’oportunitat de parlar amb l’autora d’aquest estudi, tot un pou de saviesa . Ara us presento un dels seus treballs, centrat en la immigració espanyola a Cuba i l’estudi de les diferents organitzacions que s’hi van instal·lar a l’illa per ajudar a totes aquelles persones que ho van necessitar en el seu moment, i l’evolució d’aquestes institucions al llarg del temps.

És un estudi rigorós, però molt amè, molt ben escrit i documentat, on hi trobareu també, al capítol 2, la Societat  de Beneficència Naturals de Catalunya, de 1842, el “casal català” més antic del món. Està editat pel "Grupo de Comunicación Galícia en el Mundo, SL", dins la col·lecció: "Crónicas de la Emigración".

Fernando Rueda, “Las alcantarillas del poder”

És evident que un llibre d’aquestes característiques crida l'atenció, però s’ha de ser innocent.  Es tracta d’un recull de 100 operacions dels serveis secrets espanyols que, a hores d’ara, no fan mal a ningú i que, en tot cas, provoquen el somriure de la persona que llegeix. La veritat és que el relat ha estat entretingut, i et deixa amb aquella idea de “que no s’estarà investigant i com, en l’actualitat!.

Humberto Vinueza, “Obra cierta”

Es tracta d’una antologia del poeta equatorià, nascut a Cuayaquil l’any 1942, premi de poesia José Lezana Lima, de la Casa de las Américas, 2012.

El més interessant d’aquest ampli recull de poemes és l’evolució de l’autor, més enllà de si agrada o no la seva forma d’escriure. Per ser un llibre de poesia és força extens, quasi 400 pàgines.  Un trajecte per la seva vida com a poeta.

VVAA, “Testimonis de Lepret”

Que ningú no esperi un llibre “normal”.  Crec que aquest ha estat un experiment delirant basat en una falsa llegenda inventada per l’impulsor del recull, l’Edu Sívori Alt, acompanyada de curioses il·lustracions, com els mateixos relats, en blanc i negre, com les pedres de Girona temps ençà.  Una forma diferent de creació, a cavall entre l’absurd i la mofa. Un entreteniment grotesc i alhora simpàtic que us pot agradar com experiència surrealista. 

Eduardo Sívori, “Soldati City”

És estrany trobar-se amb un poeta amb la profunditat i maduresa de Sívori. De lectura càlida i reflexiva, molt social. Amb un equilibri màgic entre la serenor i la música de les paraules que construïdes amb fermesa, des del coneixement i la distància, omplen cada racó de la lectura deixant aquell regust harmònic i profund dels qui saben escriure, perquè transmeten, amb una aparent senzillesa, l’estructura del seu propi univers i t'el regalen amb la generositat d’un infant que no busca res a canvi. Un veritable plaer. Un veritable descobriment.

Però Soldati City és molt més que un recull de poemes, és un cant a l’amistat, un retorn als orígens i un immens somriure al temps present. M’ha impressionat. Ho haig de dir, amb la sinceritat del qui llegeix per plaer i amb l’esperança de poder conservar un bri del seu talent entre les meves intenses amistats.