Simón Elías, “Alpinismo bisexual”

He començat l’any amb una lectura de títol inusual. Es tracta de vàries històries escrites per aquest alpinista convertit en escriptor. No es una gran novel·la, ni un gran recull de contes, però és entretingut i “innovador”, en el sentit de l’originalitat en el relat de les històries que s’atreveix a explicar.

Un bon inici d’any, sens dubte!.

Nuccio Ordine, “La utilitat de l’inútil”

Aquest petit tresor de paraules conté, a part del manifest lúcid i serè, un breu assaig d’Abraham Flexner sobre la utilitat dels coneixements inútils.

És una edició senzilla, però molt aconseguida, com totes les de la col·lecció Quaderns Crema. En aquesta ocasió, la lectura ha estat un plaer i ha provocat un compendi de reflexions interessants que, en la mesura que pugui, aplicaré o faré servir (no com a plagi, sinó com a pretext per a explicar alguna cosa més). Em quedo, per exemple, amb la idea de que els peixos no són conscients del medi (l’aigua) on viuen, extrapolant es poden explicar moltes històries per a fer pensar.

El manifest està molt ben guarnit de filosofia, molt escaient, amb fragments i autors molt ben triats. De gran finesa, diria.

És un llibret petit, de poc més de 160 pàgines, però enriquidores. Molt apropiades per aquests primers dies de l’any que ha de venir en un no res.

Javier Cercas, “El impostor”

És difícil trobar un relat on la pretensió no és la de presentar-se a un mateix i no deixar de fer-ho. És una novel·la de múltiples pretensions, sobretot molt egocèntrica, tant que al principi pensava que un bon títol hagés estat, per exemple, alguna cosa que comencés per “dice”.

La qüestió és que no m’ha semblat una bona novel·la. El relat es mou en la fina línia de la mala educació i l’aparença de l’objectivitat. És, en ocasions, jutge, quan diu que no ho pretén, i també quan fa servir una multitud esgarrifosa de prejudicis.

Sé de gent que està encantada amb la novel·la. Jo, sincerament, m’he sentit, fins i tot en ocasions, molest per alguns comentaris.

Potser, per aquesta contradicció entre allò que “diu” la gent i la meva forma d’entendre la literatura, és convenient que sigueu vosaltres qui opineu sobre ella.

Eduardo Mendoza, “El enredo de la bolsa y la vida”

Amb aquesta divertida novel·la he passat molt bones estones. Necessitava llegir alguna cosa semblant. Fresca, irònica, satírica, directa, ..., en fi, tot allò que l’Eduardo Mendoza ens té acostumats. Una veritable faula de la vida, que només ell sap interpretar amb tanta lucidesa i encert, que fa tot el seu relat creïble i real, com la vida mateixa. 

Si voleu riure una estona, aquesta és la lectura que necessiteu.

Ib Michael, “Principe”

Aquesta novel·la m’ha semblat desigual, com les ones tranquil·les quan repiquen contra la platja. Un anar i venir que, a vegades, m’ha fet perdre el fil de la història i perdre els paral·lelismes, sovint inconnexos, entre personatges, perquè sembla que tenen molta presa d’explicar-se per sí sols. La part final es precipita contra la pròpia història que ha volgut narrar.

És possible que de la meva esperança, la meva expectativa, hagi nascut una certa decepció, la qual, espero, no us passi a vosaltres si la llegiu.

Eduard Carbonell i Robert Sala, “Encara no som humans”

Aquest és un assaig molt senzill on exposen, amb molt claredat, el que els autors consideren una actitud de descomunicació entre la realitat del mon i la ciència actuals, tot defensat la socialització de la tècnica i del progrés científic com a única via de solució a les nostres mancances. Un relat de fàcil lectura i entretingut, que ens serveix per situar-nos en aquesta esfera dels quasihumans.

Leonardo Boff, “El águila y la gallina. Una metàfora de la condición humana”

Aquest curt relat sobre la condició de l’ésser humà, pretén explicar dos de les dimensions fonamentals de la nostra existència (allò que som en realitat i allò que fem, el desig i la limitació). Ho fa des de la senzillesa, potser massa i tot. He trobat contradiccions inexplicables i arguments inconsistents.