Leonardo Padura, “Como polvo en el viento”

 

Ha estat una obra llarga, poc apassionada literàriament parlant, amb alguns moments sublims, però la majoria avorrits i intranscendents, sorprenentment decebedora i inexplicablement llarga.

Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga, “La vida contada por un sapiens a un neandertal”

 

Aquest és d’aquests llibres que jo, a vegades, anomeno “efímer”. Efímer, perquè vol ser divertit i no ho és, més aviat, pretén ser graciós; efímer, perquè no explica res i ho vol explicar tot; efímer, perquè eleva l’anècdota a categoria de text narratiu; efímer, perquè quan ha passat una estona (petita), s’ha acabat el llibre.

En fi: un llibre efímer.

James Joyce, “Ulises”

Qui digui que “Ulises” és una novel·la de fàcil lectura, menteix. Durant aquests dies de Setmana Santa he recuperat la lectura idealitzada de la que s’ha considerat l’obra mestra de Joyce i ha estat demolidor. Res no en queda del delit i la passió de la primera lectura, res no en queda de la sorpresa i dels perquès, res no en queda del riure fàcil, de l’entesa irònica, de l’avantguarda literària, res.

“Ulises” s’ha de llegir de jove, amb la passió del qui descobreix un tresor. 

Reconec que en ocasions (i això és quasi una blasfema pels amants de la novel·la), he hagut de comptar fins a deu per no abandonar-la en el lloc escollit dins la meva biblioteca, segurament, d’allà on no hauria d’haver sortit. Dos volums, quasi mil pàgines, un penya-segat gramatical que se’t va ennuegant ben endins, com si algú et posés pals a les rodes en cada petit avenç.

I he pensat: el record és meravellós, no cal malversar les hores passades, ja en un temps llunyà, pretèrit, remot i inaccessible de la joventut. Perquè hi ha lectures que més val que es quedin com les vaig deixar el primer dia: amb un bon regust de boca i amb la sensació d’haver entrat en la història de la literatura per la porta gran, sense complexos. 

Ara també em pregunto si realment vaig entendre “Ulises”, si estava simplement obligat a entendre’l i a llegir-lo, com quan un dia em vaig disposar a llegir el Quixot i vaig arribar a la conclusió que avui ningú no publicaria un llibre com aquell.

La propera vegada que em plantegi una relectura, m'ho pensaré dos cops, o potser tres.

Immanuel Kant, “Los sueños de un visionario”

 

Aquest és un assaig curiós del que he recuperat la seva lectura. Es tracta d’una crítica descarnada, ferotge, fins i tot superba, irònica, dura, malcarada, arrogant a l’irracionalisme i a la superstició, un dard directe a una mena d’enciclopèdia publicada sota el títol Arcana Caelestia, de Swedenborg. S’engloba dins del marc dels ideals il·lustrats, i només es pot entendre com a una mena d’arrevatament a priorístic (je je), de la seva posterior filosofia.

Michio Kaku, “Hiperespacio”

 

Aquest és la segona lectura sobre física quàntica divulgativa que he llegit. Molt interessant. A vegades, per un neòfit com jo, difícil d’entendre, d’altres, amb una gran dosi d’impetuosa imaginació, simplement un relat  meravellós, amb exemples curiosos i molt ben trobats que et fan replantejar tot allò que donaves suposadament per a bo. 

La única cosa que trobo a millorar en aquesta edició són les notes a peu de pàgina que, no sé perquè, estan al final del llibre, cosa que t’obliga constantment a passar fulls i fulls, fent, en ocasions, que perdis el fil de la història, perquè cada anotació necessita ser pensada amb calma i, si es pot, amb la lucidesa suficient per a poder entendre-ho.

Jim Al-Khalili, “Cuántica”

Es tracta d’una obra divulgativa que intenta acostar al lector el complex món de la física quàntica sense tornar-se boig. No vol dir que tot del contingut sigui intel·ligible i que algunes de les seves experiències resultin semblants a la ciència ficció. És interessant pensar en noves dimensions, en els límits del coneixement humà i en les nostre capacitats per reinterpretar la realitat i superar obstacles que fins ara semblaven la conseqüència de la mera imaginació. Molt interessant!

Max Horkheimer, “Sociedad, razón y libertad”

 

Sovint, quan compres un llibre d’assaigs, esperes trobar actualitat i, en aquest sentit, m’ha sorprès algunes de les opinions sobre la societat i la família que no es corresponen a allò que m’esperava. No és, ni molt menys, que el recull de reflexions no sigui interessant.

D’altra banda, la traducció mostra problemes de puntuació. En funció de com situes o no una coma, un punt, el text pren llum i s’entén molt millor (el més curiós és que només passa amb els primers escrits, així que, no sé si ha estat responsabilitat del traductor o de l’editorial).

La Teoria Crítica de Horkheimer pren una dimensió negativa en un relat ple de crítiques al cientificisme positivista actual, la destrucció dels ídols moderns, la crítica a la idealisme metafísic i la defensa de la llibertat en una administració holística de l’ésser humà, una multidimensionalitat mot adient als temps actuals,  paradigmes de la realitat que encara no hem sabut gestionar adequadament.