dissabte, 20 de setembre de 2008

Antonio Gamoneda, "Cecilia"

Quan he acabat de llegir aquest llibre de poemes m’ha vingut un dubte al cap: què dir d’ell?. Després d’uns moments de reflexió, no gaire extensos, he decidit no escriure gaire, millor dit: gens. Ni el per què del llibre, ni d’on ve ... res. Només una cosa: es pot llegir i veure com una rosella, però compte, que si la toquem massa ja ho sabeu, queda mústia i si la deixem massa temps sense mirar queda esmorteïda i pansida.