dimarts, 16 de setembre de 2008

Jürgen Habermas, "Consciència moral i acció comunicativa"

Habermas no és un filòsof fàcil, però tampoc no té un llenguatge complicat, la seva dificultat rau, més aviat, en entendre els conceptes que fa servir per a construir els seus arguments.
En aquest recull d’assaigs (quatre en realitat), intenta fonamentar una visió de l’ètica com un espectre universal i normatiu capaç de deslliurar-se de l’escepticisme, que segons ell, regna a la nostra societat actual. El concepte clau que fa servir és el de la regulació de la comunitat, com a ideal comunicatiu, que estigui lliure de qualsevol coerció d’interessos particulars. Així, la moral individual és una mera abstracció i confereix a la moral una profunda capacitat de reconstrucció.
Segons les seves teories, l’univers moral relativitzat forma móns estranys capaços de crear un discurs de llibertat il·lustrada que ens porta al terror. Com a contraposició a aquesta “universalitat” defensa una comunitat on els individus comparteixen un sentit de la vida, que és precisament el que dóna lloc a la moral i a la política en tota la seva extensió.
Habermas confia en l’estratègia de l’ètica del discurs, el qual representa una forma de comunicació que provoca una acció com a garantia d’una voluntat comuna que dóna satisfacció a tots els interessos dels individus.
El llibre és un compromís amb la democràcia i amb la vigència i necessitat del compliment de les normes ètiques. És molt interessant, potser la més fàcil i aclaridora és la darrera part que li dóna títol al llibre, que es tracta d'una contribució a la divisió del treball plantejat des del desenvolupament d'una ètica discursiva.

Si teniu temps per a la reflexió, ja ho sabeu ...