Santiago Carrillo, "Memòries"

Aquesta 3a edició revisada, ampliada i publicada per Planeta el juliol de 2006 i de 849 planes recull la visió personal d’un dels personatges més reconeguts de la nostra història. No absent de certes polèmiques sobre les seves actuacions (alimentades per republicans i gent de dretes) que posen de manifest fins on poden ser veritat o no les memòries d’una persona de tant llarga vida, situa la seva trajectòria política des de molt temprana edat fins a l'actualitat.
Com a llibre m’ha agradat molt (no sé si les 849 planes estan justificades per l’edat). El que sí que he notat és que a mesura que ens acostem als anys 1980 la seva memòria deixa de ser tan explícita i fa de passada la nostra història més recent o qüestions que, de ben segur, van tenir un impacte personal important, com la seva expulsió del PCE. Ell sabrà per què.
En sí és un llibre agradable on s’expliquen coses, des del seu punt de vista, interessants. Ara bé, si fem una mica de memòria podem recordar l’obra d’Enrique Lister (no gaire ben tractat al llibre de memòries de Carrillo), ex coronel de l’exèrcit republicà i membre del PCE fins 1970, on explica com Carrillo va destruir el PCE.
També han sorgit altres veus crítiques, com la filla d’un membre destacat del PCE, que als seus 68 anys (Catalina Abad Tendero –Katia-) que denuncia com Carrillo va proposar la detenció i posterior mort de companys del partit i que no apareix ni el nom a les seves memòries (encara que aquest informe també assenyala a Líster com a un dels inductors). També és cert que està el cas de Paracuellos (en aquest cas mai no demostrat), però que ha estat una denúncia insistentment utilitzada per l’extrema dreta del país i com no (em diuen) per la COPE.
També s’han aixecat veus des del bàndol republicà que l’acusen de trencar la memòria història construint una veritat a mida pròpia que serveixi per a justificar la reconciliació entre els feixistes i els republicans, que ara es presentada com a una estratègia cabal i de seny, que també serveix pel seu posterior acostament al PSOE.
En tot cas és un llibre interessant i amè que recomano llegir.