Amos Oz és un escriptor israelí de moda. És una de les poques veus d'Israel que és capaç de parlar sense embuts sobre el conflicte palestí.
Oz és un autor compromès amb el moviment pacifista i ell mateix és el fundador del moviment “Pau ara” que lluita per la convivència pacífica entre Israel i Palestina.
“Siruela” és una obra complexa, carregada de detalls minúsculs que destaca pel seus univers íntim i crític amb l’Estat d’Israel, al qui compara amb els nazis.
Fima, el protagonista, representa la figura d’un anti-heroi, un vertader perdedor que és capaç de conjugar la més extrema delicadesa poètica fins a la més grollera en els seus discursos.
Aquesta obra va guanyar el Premi Príncep d’Astúries de 2007. Originàriament està escrita en hebreu però crec que va arribar a les meves mans una bona traducció. Tinc una edició de butxaca molt ben impresa d’Ediciones Siruela.
PD: tot i les darreres notícies sobre Gaza, haig de dir-vos que el vaig començar a llegir per pura casualitat d’entre els llibres que tinc pendents de ser llegits a la meva tauleta de nit. Ara bé, és una oportunitat davant d’un tema tant recent i desagradable com la invasió israelita i els seus assassinats sobre la població palestina, de tenir una visió diferent del conflicte.
Oz és un autor compromès amb el moviment pacifista i ell mateix és el fundador del moviment “Pau ara” que lluita per la convivència pacífica entre Israel i Palestina.
“Siruela” és una obra complexa, carregada de detalls minúsculs que destaca pel seus univers íntim i crític amb l’Estat d’Israel, al qui compara amb els nazis.
Fima, el protagonista, representa la figura d’un anti-heroi, un vertader perdedor que és capaç de conjugar la més extrema delicadesa poètica fins a la més grollera en els seus discursos.
Aquesta obra va guanyar el Premi Príncep d’Astúries de 2007. Originàriament està escrita en hebreu però crec que va arribar a les meves mans una bona traducció. Tinc una edició de butxaca molt ben impresa d’Ediciones Siruela.
PD: tot i les darreres notícies sobre Gaza, haig de dir-vos que el vaig començar a llegir per pura casualitat d’entre els llibres que tinc pendents de ser llegits a la meva tauleta de nit. Ara bé, és una oportunitat davant d’un tema tant recent i desagradable com la invasió israelita i els seus assassinats sobre la població palestina, de tenir una visió diferent del conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada