Carl Honoré, "Elogi de la lentitud"

Darrerament tinc mala sort amb els experiments a les llibreries. Aquest és un. Potser la dinàmica del bloc no és bona, perquè sembla que si no penjo un llibre al mes és senyal que no he llegit i la veritat, intento sempre fer comentaris de llibres que m’han agradat. Desafortunadament a aquest no és un, però el que m’estranya més és que no trobo cap crítica negativa i em fa pensar que tinc un gust estrany.
La qüestió és que jo l’anomenaria un llibre buit, sí, així, un llibre de la categoria dels buits, sense consistència, insípid, un llibre de palla. El tema sembla estar bé, però la veritat és que no diu res de res. Admiro, però, a les persones que escriuen sense dir res, ratlles i ratlles, i que a sobre el publiquin i després el tradueixin a vint-i-cinc idiomes. Tot un èxit, però és un llibret de difícil qualificació. No m’atreveixo a dir res més que això: ni carn ni peix.