dijous, 18 de febrer de 2010

Paul Auster, "Invisible"

“Invisible” és una novel•la de diferents velocitats i amb una trama temporal no ben resolta. És, en algunes ocasions, desordenada, no caòtica, perquè seria exagerat, però sí que desequilibrada. L´ús de la tercera persona i la segona omniscient no l’ajuda gaire, al contrari, crec que són les responsables d’aquesta inconnexió temporal i les que fan de la narració un embolic que no et deixa saber ni on ni quan has passat d’un moment a l’altre. El que fa que la història, en ella mateix, sembli no estar ben construïda i fa que el relat i l’argument sigui intranscendent, al més pur estil dels curtmetratges sense gaires pretensions més que narrar un espai o una sensació. Malgrat això, és una novel•la entretinguda. Molt morbosa i amb una descriptiva capacitat de manifestar una moralitat molt particular. Es deixa llegir.
Potser he estat massa crític, però a vegades hom espera coses que no hi són en els llibres.

2 comentaris:

Sílvia Belío Bertomeu ha dit...

Auster és un dels meus referents, llegeixo qualsevol cosa que porti la seva firma i em costa molt crticar-lo perquè sempre en trec alguna cosa dels seus llibres. És un dels pocs autors que, com Ian McEwan o, per citar-ne de locals, Bernardo Atxaga o Manuel Rivas, em fan sentir enveja de la seva professió; partint d'aquesta base, pot ser no és un els seus millors llibres, però manté la tensió, la inquietut que desprenen tots els seus llibres. Conté tots els seus temes recorrents: història dins la història, una situació que, per atzar, fa que la vida doni un tomb inesperat; la fragilitat, la incertesa.

De totes maneres, les seves novel·les quemés m'han impactat són: "El país de las últimas cosas", "Mr Vértigo", "La noche del oráculo", "Brooklin Follies" i "Un hombre en la oscuridad". Aquesta derrera, és devastadora.

aav ha dit...

Hola Silvia,
Seguiré el teu bon criteri i llegiré alguns dels títols que em referencies. Valoro molt les opinions contràries, sobretot perquè la veritat absoluta no existeix i sempre és un plaer rectificar gràcies a persones que t'ensenyen nous camins i noves maneres de pensar. Un plaer, de debò. Seguiré els teus consells amb Auster.