Cain, el nom que ningú no posaria al seu fill. Què puc dir que no s’hagi dit? He enrederit la
lectura de “Cain” de manera conscient i intencionada. He volgut deixar que
passi el temps per poder-lo degustar amb
la fredor del qui sap què va a buscar. I què he trobat?, un relat magnífic,
encantador, difícil, per les característiques del personatge, que per cert m’ha
semblat amb un cert toc nietzscheà. La única cosa que no m’ha agradat ha estat
la darrera línea de la novel·la. Comprenc que era difícil d’acabar, però home,
no així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada