dilluns, 3 de juliol de 2017

Julio Cortazar, “Nicaragua tan violentamente dulce”


He llegit amb nostàlgia l’excel·lent exposició de Cortazar sobre la revolució nicaragüenc i el seu llegat d’urgència. Ningú no es pensava en aquells temps que el pitjor dels enemics el tenien a casa, i no en qualsevol persona, sinó en un dels seus guerrillers més emblemàtics, avui, president de Nicaragua gràcies a les forces polítiques que va combatre en el seu dia.


Fora d’idealismes de joventut, ha estat una llàstima que el pes de la història, per no dir que el pes del pur capitalisme, hagi fagocitat de nou el impuls d’un poble, avui, de nou, prestat a la força de la més bruta de les estratègies del món.