Ha estat un lectura especial, començant per
la primera pàgina, en aquest cas no blanca, sinó plena de paraules dedicades
que m’han fet molta il·lusió. El sentir de la lectura sempre és perillós, tot i
que em centraré, com sempre, en el contingut literari de l’obra de l’autor, d’altra
banda un nou descobriment literari per a mi.
És una novel·la de contes, tots ells
diferents i plens d’intensitat literària. Potser el que més m’ha agradat, des d’un
punt de vista estrictament novel·lesc, ha estat el conte que porta per títol La
muerte feliz de Alborada Almanza, però també m’han agradat molt alguns
altres, tot i que la meva intenció com a lector no ha estat el de trobar un
significat impossible per cada conte.
He sentit nostàlgia de L’Havana, és cert,
però també dels meus trenta anys, perquè no dir-ho. Tot plegat una experiència
deliciosa que m’ha fet créixer un nou somriure a cada pas que feia, recordant
el passat més proper i resseguint les línies de cada pàgina i tot això, i molt
més, li dec a la persona, que sempre voldré entendre com amiga, que em va
regalar aquest llibre, quan, sense saber-ho, feia mesos que m’havia regalat la
fortalesa del seu somriure i la tendresa de les seves paraules.
Només sol·licito, si puc, que s’enamori de
Cuba, com ho vaig fer jo. I gràcies, mil i una gràcies!, perquè una bona
lectura és tan bon regal com un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada