dimarts, 11 de juliol del 2017

Leonardo Padura, “Aquello estaba deseando ocurrir”


Ha estat un lectura especial, començant per la primera pàgina, en aquest cas no blanca, sinó plena de paraules dedicades que m’han fet molta il·lusió. El sentir de la lectura sempre és perillós, tot i que em centraré, com sempre, en el contingut literari de l’obra de l’autor, d’altra banda un nou descobriment literari per a mi.

És una novel·la de contes, tots ells diferents i plens d’intensitat literària. Potser el que més m’ha agradat, des d’un punt de vista estrictament novel·lesc, ha estat el conte que porta per títol La muerte feliz de Alborada Almanza, però també m’han agradat molt alguns altres, tot i que la meva intenció com a lector no ha estat el de trobar un significat impossible per cada conte.
He sentit nostàlgia de L’Havana, és cert, però també dels meus trenta anys, perquè no dir-ho. Tot plegat una experiència deliciosa que m’ha fet créixer un nou somriure a cada pas que feia, recordant el passat més proper i resseguint les línies de cada pàgina i tot això, i molt més, li dec a la persona, que sempre voldré entendre com amiga, que em va regalar aquest llibre, quan, sense saber-ho, feia mesos que m’havia regalat la fortalesa del seu somriure i la tendresa de les seves paraules.

Només sol·licito, si puc, que s’enamori de Cuba, com ho vaig fer jo. I gràcies, mil i una gràcies!, perquè una bona lectura és tan bon regal com un somriure.