Álvaro
Pombo té un punt d’irreverència que m’agrada. Aquesta petita novel·la que no
arriba a les cent pàgines, és un compendi d’idees subtils, a vegades amb un
estil desordenat i poc vestit, però altrament simbòlic i ple d’ironies. Pombo
és un narrador anàrquic, és un creador, un somniador de mons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada