La
veritat és que no ha estat un llibre pedant, tot i que ho podria semblar. Està
molt ben ambientat i els personatges molt ben construïts. Es permet alguns
luxes d’inspiració històrica, però no estan malament, són un enfocament
diferent d’una història ben coneguda: la mort de Sòcrates. Però aquesta història
només el pivot que fa voltar la resta d’escenaris oberts. Molt entretinguda,
malgrat algunes reflexions poc afortunades, com voler confondre, no perquè el
text ho requereixi, sinó com a referència integrada en el text, que Sòcrates
era un sofista, quan això, per a ell, era, com a mínim, un insult, i per
nosaltres, una contradicció no resolta que no fa més que dubtar del relat. Això
sí una novel·la ben entretinguda, perfecte per aquets dies de descans que s’acosten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada