El primer
assaig és contundent: contra el feixisme no valen solemnitats, sinó intolerància.
Una de les realitat que posa de manifest és que el feixisme té i ha tingut
moltes cares, segons les èpoques, però sempre ha estat entre nosaltres, només
li cal despertar-se amb gràcies al beneplàcit dels qui miren cap a un altre
costat o els qui ho neguen.
La
ignorància no sempre és sinònim de portes obertes, les elits també construeixen
el relat que alimenten a la ignorància. L’odi, la desigualtat, la rancúnia, la
traïció, la mentida, la supremacia, el discurs senzill, però demagògic, la
violència, la imposició, l’ordre aparent, la superioritat sobre els altres, les
regles d’una moral salvatge i dogmàtica, la injustícia, el populisme de debò,
el ressentiment ... Aquesta és la cara del feixisme, només que amb un vestit de
modernitat que s’adequa als temps que el veuen renéixer.
El segon
assaig m’ha semblat inconsistent, massa teòric i poc fonamentat, més aviat, una
fórmula d’omplir pàgines per fer editable un llibret com aquest. En tot cas, del
tot recomanable, davant de la nova renaixença del feixisme, aquesta que posa
cara de xai, però té cos i ànima de “troll”, nefast, pudent, maligne, perillós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada