Naom Chomsky. "Dues hores de lucidesa. Converses amb Denis Robert i Weronika Zarachowicz.

Aquest és un llibre una mica vell (del 2001 en edició francesa). Recull tot un seguit de converses, algunes d'elles plenes d'intuició i d'incidis del que havia de venir. Parla dels sistemes polítics, d'economia, del paper dels mitjans de comunicació, del paper dels intel·lectuals, el poder, etc.

El llibre, en realitat, se m'ha quedat curt. A vegades perquè les preguntes les hagués formulat d'una altra manera, fins i tot hagués insistit en alguna d'elles, i a vegades perquè les contestes també m'han semblat massa curtes. Suposo que és molt difícil transcriure en un llibre tota una conversa. En tot cas és un plaer llegir-lo.

El trobareu a "Llibres a l'abast", d'edicions 62, en el seu número 383. Està traduït al català per Anna Casassas i té 139 fulles amb lletra de bona lectura.

Pietro Grossi, "Tir d'obertura"

Ha estat un descobriment molt agradable llegir a aquest jove autor italià nascut a Florència l’any 1978. Utilitza una narració precisa i ordenada, plena de subtilitats, a vegades ratlla un cert nihilisme que barreja entre un sentiment tràgic i un polsim d’ironia molt fina que fa tot plegat que el llibre acabi amb una jugada mestre, pròpia dels qui han de tenir un gran futur en la literatura actual. Aquesta primera novel·la, que s’acaba de publicar tot just aquest setembre és de molt agradable lectura i a més a més barreja moments molt existencialistes amb d’altres de molt romàntics i fins i tot dramàtics, que a més d’un i d’una, segur que farà plorar. Ànims doncs. El llibre encara no té una traducció al català i està publicat per El Aleph Editores, del grup Editorial 62, esperem que la tradueixin aviat.

Julio Llamazares, "El río del olvido"

El riu Curueño, que neix a la Vega de Coruñón, una mica més amunt de Redipuertas, s’obre pas des d’un pont romà de la calçada de Vegarada, d’on baixa, segons descriu Julio Llamazares, aquest “riu de l’oblit”.
La lectura d’aquest és entretinguda. La veritat és que no és el millor llibre de Llamazares, però com que conec una mica la zona em va fer gràcia veure com es descriu el paisatge i la gent de la comarca. És, en aquest sentit, una mica romàntic. Fins i tot quasi es poden sentir les olors dels pobles i dels seus habitants.
Ell llibre en qüestió és una aportació al món rural, tant abandonat a tot arreu, i en aquest sentit es pot convertir en un cert reclam de la consciència del patrimoni que tenim i que inconscientment anem oblidant. El paisatge que descriu Llamazares és d’una excepcional bellesa, ho puc confirmar. Si mai teniu la oportunitat de fer una excursió per aquesta zona lleonesa hi trobareu “casones”, ponts romans i medievals, part d’una calçada romana, encara transitable, molins, esglésies de totes les edats i tamanys i fins i tot un museu: el paleontològic de Llamazares. Un llibre que convida a les vacances ... Per cert, si voleu llegir les primeres 30 pàgines les hi trobareu en aquesta adreça: www.puntodelectura.com/upload/primeraspaginas/978-84-663-2020-7.pdf. Amb això no vull dir que no llegiu el llibre!.

Antonio Gamoneda, "Cecilia"

Quan he acabat de llegir aquest llibre de poemes m’ha vingut un dubte al cap: què dir d’ell?. Després d’uns moments de reflexió, no gaire extensos, he decidit no escriure gaire, millor dit: gens. Ni el per què del llibre, ni d’on ve ... res. Només una cosa: es pot llegir i veure com una rosella, però compte, que si la toquem massa ja ho sabeu, queda mústia i si la deixem massa temps sense mirar queda esmorteïda i pansida.

Antonio Gamoneda, "Llibre del fred"

Gamoneda és un poeta asturià nascut a Oviedo l’any 1931. Gamoneda és reconegut com a un dels grans poetes espanyols de la modernitat, i amb aquest llibret, amb el que va guanyar el Premi Europa 1993, ens presenta una reflexió molt íntima sobre la mort, l’amor i la superació.
Si voleu podeu trobar-lo en versió web a l’enllaç hhttp://amediavoz.com/gamoneda.htm.
Aquest és un llibre de poemes que s’ha de llegir a poc a poc, degustant cada vers com si fos el darrer vers del món, la darrera gota d’una beguda dolça i penetrant. És un escriptor en castellà.
No sé si us agradarà la poesia, però us convido a provar-la.

Jürgen Habermas, "Consciència moral i acció comunicativa"

Habermas no és un filòsof fàcil, però tampoc no té un llenguatge complicat, la seva dificultat rau, més aviat, en entendre els conceptes que fa servir per a construir els seus arguments.
En aquest recull d’assaigs (quatre en realitat), intenta fonamentar una visió de l’ètica com un espectre universal i normatiu capaç de deslliurar-se de l’escepticisme, que segons ell, regna a la nostra societat actual. El concepte clau que fa servir és el de la regulació de la comunitat, com a ideal comunicatiu, que estigui lliure de qualsevol coerció d’interessos particulars. Així, la moral individual és una mera abstracció i confereix a la moral una profunda capacitat de reconstrucció.
Segons les seves teories, l’univers moral relativitzat forma móns estranys capaços de crear un discurs de llibertat il·lustrada que ens porta al terror. Com a contraposició a aquesta “universalitat” defensa una comunitat on els individus comparteixen un sentit de la vida, que és precisament el que dóna lloc a la moral i a la política en tota la seva extensió.
Habermas confia en l’estratègia de l’ètica del discurs, el qual representa una forma de comunicació que provoca una acció com a garantia d’una voluntat comuna que dóna satisfacció a tots els interessos dels individus.
El llibre és un compromís amb la democràcia i amb la vigència i necessitat del compliment de les normes ètiques. És molt interessant, potser la més fàcil i aclaridora és la darrera part que li dóna títol al llibre, que es tracta d'una contribució a la divisió del treball plantejat des del desenvolupament d'una ètica discursiva.

Si teniu temps per a la reflexió, ja ho sabeu ...

Ernst Jünger, "El Treballador"

Aquest llibre escrit en 1932 té, curiosament, una font important d’actualitat. No per moltes de les teories que descriu, algunes de ben anacròniques, sinó perquè és capaç de sostreure una reflexió molt actual sobre el món del treball i la seva evolució fins els nostres dies. Té algunes línies molt visionàries, per tant, també molt actuals i té la virtut de veure un món canviant on la figura del treballador/a esdevé l’eix central del món, un món molt semblant al nostre on el conflicte social assoleix una realitat poderosa i real on les lluites socials esdevenen part central de la seva teoria sobre el treball i el seu desenvolupament.
El treballador es converteix en l’eix central i amb total capacitat operativa per a determinar, de manera imperativa, noves formes d’un món que ha experimentat modificant-lo.
M’ha agradat el concepte de burgesia i el valor que té respecte a les coses que es fan, fins i tot avui i la destrucció del concepte de la condició del treballador/a com a valor econòmic.
És cert que en algun moment “patina” (o almenys a mi m'ho sembla), i fins i tot acaba tenint un caire estrany, però queda del tot compensat per la globalitat d’aquesta mena de tractat. La clau està en poder participar en l’economia, en la cultura, en la ciència ... en tot.
També treballa la idea de la relació del treballador amb el poder i la seva transfiguració gràcies a una nova consciència individual i col·lectiva del concepte “treballador/a”. Fins i tot té algunes parts iròniques, quan parla de persones (juristes, advocats, capellans, -de la seva època i també d’ara-) que es vesteixen d’una manera especial com per demostrar que no són d’aquest món o que no pertanyen al regne dels humans (com diu Jünger).
Parla de com alguns drets de les persones són privatitzats, dels drets i contractes a nivell planetaris, de la formulació d’actes democràtics que surten d’actes antidemocràtics, sobre l’ús social de la premsa i el tractament de les notícies (molt interessant i actual!), etc. En fi, un piló de coses que et conviden a la reflexió més actual.
Ha estat una lectura molt gratificant. La trobareu a Tusquest Ensayo. Val molt la pena!