Eduardo Mendoza, "Mauricio o las elecciones primarias"

Estem a la Barcelona de finals dels 80, on un jove dentista d'aparents ideals esquerrans, però amb una evident manca de carisma per dedicar-se a la política, és temptat pel PSC per a presentar-se com a candidat a les eleccions autonòmiques del 88. Recordo que CiU les va guanyar per majoria absoluta.
Maurici, el dentista, acaba enamorant-se de Clotilde, una dona amb caràcter que el farà trontollar amb la seva manera de ser. És curiós el paper de la Porritos, un cas especial, com veureu si llegiu el llibre.
La meva opinió personal és una decepció. Qui s'esperi una redacció al nivell de "La ciutat dels prodigis" o "Sin notícias de Burg", li passarà el que a mi.
Vaig començar a llegir a Mendoza de jovenet, amb una història que recordo àgil i molt intel·ligent com "La veritat sobre el cas Savolta" i una novel·la molt entretinguda per adolescents com "El misteri de la cripta embruixada" (cap de les dues traduïdes al català). Les que més m'han agradat han estat "La ciudad de los prodigios", "Sin notìcias de Burg" i "L'Any del diluvi", però com en tot a la vida, això depèn de cadascú.
Des del meu punt de vista aquesta és una obra poc pensada, amb personatges fluixos i mal elaborats. En fi. Quin és doncs l'encant de fer-li un comentari en aquest bloc?. Molt clar: el primer que avui som en el dia de reflexió abans de les generals de demà; la segona: la incredulitat d'haver escrit un llibre com aquest i la tercera que, malgrat tot, és un llibre que es deixa llegir, però no espereu cap meravella!.

"Lograr la igualdad". Un manual sindical.

Aquest és un manual per a sindicalistes (homes i dones), però també per qui no ho és. La seva pretensió és ajudar a les persones davant dels reptes que planteja la igualtat i com s’han d’impulsar des dels sindicats de classe, des de la nostra feina quotidiana (remunerada o no) i des de les nostres pròpies relacions personals.
Aquest manual aporta una sèrie de materials i activitats sobre diferents qüestions relatives al concepte de gènere i es complementen amb altres activitats educatives més generals.

Álvaro Mutis, "Empresas y tribulaciones de Maqroll el Gaviero"

Álvaro Mutis va néixer a Bogotà l’any 1923. Poeta abans que narrador, reuneix en un sol volum 7 esplèndides novel·les sobre les aventures d’un personatge universal, un aventurer errant que viu un pelegrinatge personal per tot el món, per on anirà deixant amistats insubornables, amors, actes de summa valentia, tot en mig d’una magnífica narració, on el mar, la literatura i el paisatge formen part d’un panorama meravellós on en Mqaroll, el personatge central, es va presentant al lector amb una profunda humanitat, fins i tot amb un cert romanticisme difós amb un complex i aparent sentiment de nihilisme que en volta tota l’obra.

El conjunt dels 7 volums esdevenen una prosa exquisida, una narrativa deliciosa en un món evocador. Són, o és, en definitiva, una gran novel·la, una gran obra imprescindible escrita d’una forma magistral.

Existeix una edició de butxaca molt més econòmica, en aquest cas en dos volums, publicada per Debols!llo.

Com diu en Mario Benedetti: El gabier és el mariner que, situat sobre la gàbia o vela major, mira cap a l’horitzó. Veu més que els altres ...

Una delícia de lectura!

Iris Murdoch, El Princep negre

Iris Murdoch és una de les més importants escriptores dublineses del s. XX. Ha escrit més d'una vintena de novel·les, ha practicat l'assaig filosòfic, el teatre i la poesia. Però avui en parlaré d'aquest llibre editat per Lumen (per cert, encara no traduït al català).

Aquesta és una novel·la per a sibarites de la lectura, té un molt bon ritme, una excel·lent ambientació, amb l'omnipresent mar de fons, un cert frenestisme literari i, a més a més, combina tots aquells elements que fan d'una novel·la una obra mestra: ús d'una ironia finíssima, anàlisi de la condició humana des de diferents perspectives psicològiques, tracta la complexitat de les relacions humanes, de les seves i·lusions, de la desesperació, de l'amor, les contradiccions ...

El protagonista principal és un escriptor sexagenari, en Bradley Pearson. Un personatge que atravessa una etapa de nul·litat creativa i que ens deixarà saborejar l'obra com si d'un gran vi es tractés. Bradley, a part de viure un bloqueig literari, està enamorat d'una joveneta. Un món explosiu que ens interna en la reflexió sobre l'art i la literatura en una complicada trama que ens captiva, amb un ambient complex però molt dinàmic i lúcid que ens durà fins al final del llibre en un tres i no res.

Espero que us ho passeu bé llegint-la!

Firmin, de Sam Savage

A vegades l'aztar et fa trobar petites meravelles com aquest llibre. És simplement un encant, està escrit amb una senzillesa culpidora que no fa perdre, ni un moment, una explèndida prosa que et va alimentant una incomprensible tendresa vers un dels ésser més desagradables de la natura urbana: les rates.

Però aquesta és una rata especial, una rata que s'endinsa i devora, mai millor dit, la millor literatura, la major heroicitat, la major sensibilitat. Una rata que tem la seva imatge i que irònicament o potser des de la ingenuïtat somnia ser qui no és. És un cas ben peculiar de mimetisme animal que a sobre li agrada anar al cinema, tot s'ha de dir que no un cinema qualsevol.

Si realment voleu llegir un llibre diferent, endevant, ho passareu molt bé!.

Cornelius Castoriadis, "Una societat a la deriva"

Haig de fer una "confessió": encara no m'he llegit aquest llibre, però des de que un gran amic meu me'l va ressenyar l'he estat buscant per poder-lo llegir. A això se li afegeix la dificultat de trobar el moment per poder-lo gaudir. Amb les vacances de Nadal ja no tinc excusa!. Precisament perquè estic impacient en començar-ho no m'he estat d'escriure una mica d'ell basant-me en els comentaris savis del meu amic i una mica de documentació que he anat buscant per aquí i per allà.

Aquest llibre és un recopilatori de l'ideari filosòfic i polític de Castoriadis que, pel que sembla, està escrit en un to desanfandat i poc pendant, on analitza allò que ha passat des de 1974 fins 1997.

En Cornelius, i no el tutejo perquè sigui un gran conegut meu, ha estat un home curiós i molt actiu: un pensador polifacètic, polític, economista, psicòanalista (encara que això no sé si ajuda gaire) i filòsof. Va defensar un projecte d'autonomia a nivell individual i social que té a veure amb la llibertat i no amb el malestés individualisme actual (ho hauré d'acabar de comprovar quan llegeixi el llibre). Va teoritzar eternament sobre la veritat i el seu sentit en la nostra societat i del complex perquè de la vida.

El llibre tracta sobre l'estat actual de la Democràcia (l'he volgut escriure en majúscula per a intentar emfatitzar-la com a subjecte amb nom propi) i com s'aconsegueix la cohesió de les diferents societats del nostre món. El llibre, que com ja es veu sembla prou interessant, es pregunta contínuament sobre les possibilitats d'exericir la llibertat en un món caracteritzat per la destrucció i la simplificació, la descomposició dels rols de direcció i dels valors positius, la retirada de la població de l'esfera política, etc.

Prometo que quan l'hagi acabat de llegir penjaré un comentari sobre el que m'ha semblat. Estic desitjant començar a llegir ...!

Noemí Klein: La doctrina del shock
Aquest és un llibre que enganxa, un d'aquells que a més a més de cridar l'atenció et fa plantejar coses. Suposo que com tot a la vida, no tot el que està escrit te l'has de creure al peu de la lletra, però si més no, és una visió diferent, o una visió que volta per les tertúlies més mundanes i que ara trobem en format de llibre d'investigació. Noemí Klein és una autora valenta i singular. És provable que darrera d’aquest llibre hagi una mica de tot, vull dir sentiments d’aquells fàcilment qüestionables, però tot i així, crec que és un bon camp de visió, si més no diferent, amb una altra perspectiva, de la nostra història més recent (des de Pinochet a l’11-M). Dona el contrapunt al que una bona part de la societat actual està disposada a escoltar i per aquest motiu fa parlar a les comunitats civils que mai són escoltades pel nou ordre mundial: una nova forma de capitalisme en mans de grans estructures empresarials i governamentals.
L’argument és prou contundent: totes les crisis (econòmiques, socials, polítiques i mediambientals) són utilitzades per introduir reformes dirigides a desmantellar l’actual Estat del Benestar.
Milton Friedman, premi Nobel d’esconomia, serà l’ideòleg de tot aquest entramat. És del tot impecable, si t’ho creus tot, la investigació que fa Klein sobre les trajectòries polítiques i professionals, vincles d’amistat, realcions personals, etc. que fa d’actors determinants en el panorama econòmic, polític i social del nostre món.
La teràpia de “shock” es nodreix d’estratègies de màrqueting, porpaganda i falsificacions per demostrar que el mercat lliure és la única via per escapar-se de la decadència econòmica i de la pobresa massiva. Creant el caos es pot ocnstruir un salvador (ja sigui el Banc Mundial Europeu, un Govern totalitarista o el que sigui).
El llibre té un doble avantatge: incita a pensar i sobretot a reaccionar.

Mario Diament ha fet un curtmetratge sobre el llibre, una mena de complement, que us adjunto perquè el pogueu veure: