dijous, 19 de setembre del 2013

Maria de la Pau Janer, “Pasiones romanas”


 
No conec la forma en què s’atorguen els premis Planeta, com tampoc no entenc com aquesta novel·la va guanyar-lo l’any 2005.

Es tracta d’una novel·la molt aparent, molt ben escrita durant les primeres cent pàgines que després decau en una monotonia infinita. Reconec que és un gènere literari poc afortunat. La història no en té  gaire de passions i encara menys romanes, és un exercici incessant de tornar a començar, de retorn. Haig de dir que l’autora escriu molt millor del què he trobat en aquesta novel·la.

dimecres, 18 de setembre del 2013

El secreto de la familia von Klie

Hola,

Em dic Aureli Álvarez i acabo de publicar el meu primer llibre: El secreto de la familia von Kie.
És probable que em coneguin. És normal. Acabo d’arribar al món editorial. Sóc, com es diu, un autor “novell” .

Com es poden imaginar, els novel·listes desconeguts, com jo, ho tenim francament difícil per a donar a conèixer les nostres creacions literàries. No tenim les infrastructures de les grans editorials, ni els recursos per costejar-nos una campanya publicitària professional. Per sort, les noves tecnologies de la informació permeten disposar de plataformes per a donar-nos a conèixer i acostar-nos a vostès. Aquesta és la meva intenció: donar publicitat a la meva primera novel·la.
Amb ella viatjaran per quasi tot el món, coneixeran les aventures que viu el seu protagonista (l’amor, la por, el desencant …). Trobaran acció, però també temps per la reflexió personal.

Qui l’han llegit m’han animat a publicar-la. Ells asseguren que s’ho van passar molt bé amb ella i jo, els garanteixo, m’ho vaig passar també molt bé quan la vaig escriure.
Si es decideixen a llegir-la els animo a que em facin arribar les seves suggerències, comentaris i critiques. Ho poden fera través a través de twitter, facebook o del bloc.

Els hi agraeixo la seva atenció i espero que gaudeixin de la seva lectura.



Fins aviat!

dijous, 12 de setembre del 2013

La primera novel·la publicada: coses del marqueting



Presentació:
El Masnou (Barcelona), 1965.-
Llicenciat en filosofia amb grau per la Universitat de Barcelona, vaig començar a escriure poesia poc abans de l’adolescència i després diferents articles en diversos mitjans de comunicació escrita.
Fins ara he escrit dos llibres en castellà: “El secreto de la familia von Klie” i “El cuaderno de Cristóbal Colón”, una novel·la de ficció històrica encara no publicada. En l’actualitat estic acabant “Daniel Yang”, una novel·la de ciència ficció i preparant la quarta.
Entre les meves passions es troba la música (toco la guitarra, el clarinet i el saxo), el running, la lectura i l’arxivística.

Sinopsis:
“El secreto de la família von Klie” narra les peripècies d’un jove llicenciat embolicat en una trepidant aventura. El protagonista descobrirà l’existència d’una organització secreta que prepara l’adveniment d’una nova democràcia.
En companyia d’Anselmo, un personatge enigmàtic i extrovertit, s’enfrontarà a innumerables perills. Viatjarà immers en un engany tramat amb perversa perfecció, fins descobrir un dels majors secrets de la humanitat.

 
Presentación:
El Masnou (Barcelona), 1965.
Licenciado en filosofía con grado por la Universidad de Barcelona, comencé a escribir poesía poco antes de la adolescencia y después diferentes articulos en diversos medios de comunicación escrita.
Hasta la actualidad he escrito dos libros: “El secreto de la familia von Klie” y “El cuaderno de Cristóbal Colón”, una novela de ficción histórica todavía no publicada. En estos momentos estoy acabando “Daniel Yang”, una novela de ciencia ficción y preparando una cuarta.
Entre mis pasiones se encuentra la música (toco la guitarra, el clarinete y el saxo), el running, la lectura y la archivística.

Sinopsis:
“El secreto de la familia von Klie” narra las peripecias de un joven licenciado embarcado en una trepidante aventura. El protagonista descubrirá la existencia de una organización secreta que planea el advenimiento de una nueva democracia.
En compañía de Anselmo, un personaje enigmático y extrovertido, se enfrentará a innumerables peligros. Viajará inmerso en un engaño tramado con perversa perfección, hasta descubrir uno de los mayores secretos de la humanidad.

dijous, 29 d’agost del 2013

Aureli Alvarez Villa, "El secreto de la familia von Klie"


Hola a tothom,



Això del món editorial és molt complicat. Acabo de publicar la meva primera novel·la.  No m'agrada fer propaganda de mi mateix, però l'editorial és l'editorial i en fi ... Us animo a llegir-la (el preu no l'he escollit jo).






Gràcies!

dilluns, 26 d’agost del 2013

Albert Sánchez Piñol, “Victus”


Com veieu estic aprofitant una estoneta dels meus darrers dies de vacances per comentar-vos algunes de les lectures d'aquest mes.

“Victus” em va arribar com una sorpresa d’aniversari de mans d’un bon i gran amic meu. Vaig esperar-me uns dies en començar a llegir-la perquè estava acabant una altra (que no em va agradar gens i que per costum no comentaré). Tot un  Best Seller. Pel meu gust de més qualitat literària que “la Catedral del Mar”, per exemple,  no sé si comentada en aquest  bloc, o d’altres d’aquest estil. No sé si l’èxit es deu al moment polític que vivim, però hi és, i s’ha de reconèixer. Es llegeix bé i la història t’atrapa. Té rigor històric, el qual combina amb la fantasia d’una novel·la històrica. Està bé. Confesso que la vaig llegir en menys de tres dies. Sí. Enganxa. Però diré que no és, de lluny, la millor novel·la històrica que he llegit (ho sento, però ho havia de dir). Us animo a llegir-la. Val la pena. Fins i tot té una connotació social que ajuda a veure la Història des d’una altre perspectiva. 

Bryce Echenique, “No me esperen en abril”



Una novel·la especial. Per molts motius. Perquè és difícil trobar trobar textos tant llargs i tan ben escrits¸ perquè és una història molt ben pensada i amb uns personatges sòlids i coherents, perquè l’univers que descriu està molt ben resolt, però així com trobaria moltes virtuts, també en trobaria de defectes, o coses que no m’han agradat: la història no explica res en sí mateixa (haig de dir que explica moltes coses!), els noms dels personatges són, sovint, ridículs (Mondongo, per exemple), sembla que et prengui el pèl; és una història llarga i feixuga que necessita de molt concentració per poder llegir algunes frases llargues ... En fi. No sé. Trobareu detractors i defensors. La literatura és així. Per això és millor que jutgeu vosaltres mateixos i la llegiu.

divendres, 12 de juliol del 2013

Bernardo Atxaga, "El hombre solo"



Quan vaig començar a llegir-lo vaig tenir una impressió que no s’ha complert: esperava que la historia fos feixuga i no s’aguantés, però ha estat tot el contrari. Una bona lectura: amena, àgil, amb uns personatges ben construïts. El final ....bé, com quasi tots els final d’una bona novel·la: inesperat i curt. En fi, una lectura per passar les tardes xafogoses de l’estiu.