Jim Al-Khalili, “Cuántica”

Es tracta d’una obra divulgativa que intenta acostar al lector el complex món de la física quàntica sense tornar-se boig. No vol dir que tot del contingut sigui intel·ligible i que algunes de les seves experiències resultin semblants a la ciència ficció. És interessant pensar en noves dimensions, en els límits del coneixement humà i en les nostre capacitats per reinterpretar la realitat i superar obstacles que fins ara semblaven la conseqüència de la mera imaginació. Molt interessant!

Max Horkheimer, “Sociedad, razón y libertad”

 

Sovint, quan compres un llibre d’assaigs, esperes trobar actualitat i, en aquest sentit, m’ha sorprès algunes de les opinions sobre la societat i la família que no es corresponen a allò que m’esperava. No és, ni molt menys, que el recull de reflexions no sigui interessant.

D’altra banda, la traducció mostra problemes de puntuació. En funció de com situes o no una coma, un punt, el text pren llum i s’entén molt millor (el més curiós és que només passa amb els primers escrits, així que, no sé si ha estat responsabilitat del traductor o de l’editorial).

La Teoria Crítica de Horkheimer pren una dimensió negativa en un relat ple de crítiques al cientificisme positivista actual, la destrucció dels ídols moderns, la crítica a la idealisme metafísic i la defensa de la llibertat en una administració holística de l’ésser humà, una multidimensionalitat mot adient als temps actuals,  paradigmes de la realitat que encara no hem sabut gestionar adequadament.

Irene Vallejo, “L’infinit dins d'un jonc"

És cert que no es tracta d’una novel·la, si més no,  no és una novel·la “normal”, més aviat és un compendi de sabers, a vegades, al meu parer, amb un tint solipsista i amb tendència a caure en la contemplació. És aquesta una crítica? No, necessàriament. 

La idea del relat és quasi poètica, el títol, molt encertat i quan passa això el meu cervell s’obre d’esperances que, en aquest cas, no he sabut trobar. M’he acostat, és cert, perquè llegir, normalment, és un plaer. És extens, té molta informació i molt ben treballada i ordenada, però ... Que sigueu vosaltres qui n’opineu.

Modesto Bercinao Villalibre, “Debate en torno a la posmodernidad”

Aquest és un llibre complex, com ho és el tema de la postmodernitat. Lyotard, Rorty, Vattimo, Habermas i Heidegger són massa matèria gris per a concentrar-la en un llibre de petites dimensions (no arriba a les dos-centes pàgines).  Em resulta paradoxal que se’ls anomenin postmoderns, per l’època i l’edat. El debat entorn a la possibilitat d’una postmodernitat en la filosofia és molt interessant, però em quedo amb la reflexió que és millor una lectura atenta de cada autor, que no pas un a buscada confrontació entre pensadors, més aviat forçada que natural. En toc cas, una obra complexa i interessant.

Margarita Boladeras, “L’escola de Frankfurt”

Aquest petit compendi dels autors més representatius de l’anomenada escola de Frankfurt, al voltant de l’Institut de Recerca Social d’aquesta ciutat, és una bona síntesi o introducció, a uns dels més grans llegats que ha deixat el pensament contemporani en forma de crítica coherent i afilada contra els mals d’Occident. Les línies bàsiques de Horkeimer, Adorno, Marcuse i Habermas, són el balcó d’entrada a una profunda reflexió, quasi bé obligada, d’aquests grans pensadors, sens dubte, una apassionada cerca de la realitat visionària, potser, des de la perspectiva de l’experiència i els conflictes del segle XX.

Mario Puzo, “El último Don”

Em van passar aquest llibre just abans del confinament. Al principi la seva lectura és ràpida, de fet, tota la novel·la es pot qualificar d’amena, sense pretensions literàries, però després m’ha semblat una història molt lineal, sense “sang” ni “ànima”. Està bé com a novel·la lleugera, si no fos per la quantitat de pàgines que té. L’edició m’ha agradat, de qualitat, tapa dura  i això.

Nobert Bilbeny, “Aproximación a la Ética”

Bilbeny va ser professor meu a la Universitat. Aquesta ha estat una relectura d’estudi. Un acostament als temes centrals de l’ètica des de la necessitat d’un estudiant. Però no és una obra de difícil lectura, ni de redacció pendant. És una bona finestra als temes més importants pels qual el pensament ètic ha estat treballant des del naixement de la filosofia a Occident. Evidentment, sense uns mínims coneixements de filosofia, no és una lectura apta, però en tot cas, adequada per a persones iniciades.